Fein a pastg

Cunquei ch’ina tiarza e dapli dils praus grass vegnevan arai, stueva la munconza da pavel vegnir remplazzada per rovens e runtgas. La puraglia ha segau il davos verdin sils maghers; silsuenter mavan els a far fein a pastg. Quellas scrottas dalunsch e sin las bleissas allontanadas da nos cuolms vegnevan vendidas per in onn dalla vischnaunca. Per quei terren dir e prigulus han ils purs pagau summas da tschunconta tochen duatschien francs. Fuva il ladretsch aunc tuttina pigns e lucs, mavan ins perfin a segar nitschuns igl unviern – e quei tut, essend ch’ei fuva strusch pusseivel da cumprar pavel da sutsi. En num da Diu vegneva ei priu, quei ch’il terren tuatschin deva neu.
Pli baul fagevan ins fein a pastg
«Entochen 1955 ei l’agricultura stada la principala occupaziun dils Tuatschins; 80-90% dallas famiglias vivevan dil puresser.» La necessitad da far diever da mintga runtga dalla quala ins saveva gudignar empauet fein, sfurzava il pur muntagnard dad ir a fenar el cuolm. Ils cuolms fuvan pil solit sur ils mises. Ei mavan a far fein a pastg naven dils 20 d’uost entochen suenter la naschientscha da Nossadunna (8 da settember).
Avon ch’ir el cuolm, stuevan ils purs s’interessar e cumprar las sorts. Quellas vegnevan ingantadas.
Igl ingant
«Ei era avon maun in cudisch, il qual cunteneva tut las sorts cuolm terminadas e mintgina cun siu num e schazetg minimal.» La suprastonza dalla vischnaunca da Tujetsch fixava ina radunonza, cura schar segar el cuolm ault. Silsuenter vegneva ei publicau sin tabla nera. Igl ingant haveva liug la secunda ni la tiarza dumengia d’uost a Camischolas. Ei vegneva vendiu leu sorts da cuolm ault. Quel che pagava il bia, survegneva la sort. Certas sorts fuvan tschercadas vieti, aschia ch’il prezi muntava entochen 100. – francs.
In secund ingant suandava la proxima dumengia ed il tierz e davos a Rueras.
Preparativas per ir el cuolm
Avon che semetter sin via el cuolm, stuevan ils purs e las puras semtgar tut igl uorden necessari. Uaffens duvravan ei pressapauc ils medems sco dad ir a far fein ni risdiv. Faultschs, ristials e blahs eran ils utensils ils pli impurtonts per ir el cuolm. Ils blahs eran in bien mied da transport. Mintgin prendeva treis blahs e zacons terscheuls. Tier ils utensils dad ir el cuolm s’udevan era las carpialas. El cuolm ault eran ellas magari nundispensablas. Perfin ina scala runavan els siado. Quella surveva da far las meidias. Sco utensils secundars prendevan ils fenaders uorden da cuschina ed ils sacados fultschius cun ina buna marenda sco ins selubeva da lezs onns.
Baul la damaun semettevan ils umens sin viadi. Arrivai el cuolm, vegneva ei selubiu da far ina cuorta pausa. Lu revevan els dalla teissa flanca siado ed entschevevan a segar. Segar era la lavur d’in per dis. Il sitgur mussava sias habilitads.

Cun l’entira famiglia a far fein a pastg en Val Strem, Angelina Cavegn-Hendry cun affons

Viers miezdi vegneva il segar sin plaunca teissa malemperneivels. Ils peis dulavan; il pastg era vegnius schetgs e dirs e la faultsch muota. Enzardar fageva buca basegns, essend ch’ils canvaus ruclavan dafertontier dalla plaunca teissa giu. Cun fomaz sesevan tuts entuorn la furnascha e schavan gustar il gentar. Suenter esser ruassaus, mava la lavur vinavon. Tut tenor la quantitad fein, era ei necessari da volver. Il suentermiezdi vegneva ei segau, rischlau e rugalau il fein. Cul fein dallas sorts damaneivel vegnevan ils parders la sera a casa. Autruisa vegneva il fein purtaus en blahs vitier la meidia.

Nudau en in clavau a Valtgeva: Fatg la Val Verda 1936, fatg giu 35 blas, fetg bialaura, Thomas Caveng, satler

La sort da Val Verda

Far meidia
«Avon ch’entscheiver a far la meidia, stuevan ils fenaders encurir in plaz adattau, il plat meidia. Il plat meidia vegneva cuvretgs cun crappa, dascha ni draussa, sinaquei ch’il fein resti buca sil tratsch, schiglioc stess el mal.» Entochen che la meidia haveva la grondezia giavischada, pudeva ei cuzzar 1-2 jamnas, tut tenor l’aura, las sorts e lur quantitad fein.
In um steva silla meidia. Sia lavur era da far ratschs. «Il fein astgava buca esser memia secs, pertgei l’entira meidia stueva secuer ed aschia setschentar. Il cavigliar e smaccar il fein uliv era fetg impurtont.» La cuppa dalla meidia vegneva cuvretga cun in blah, sinaquei che l’aua tili giu meglier. Vid ils cantuns dil blah fermavan ils umens quater craps per ch’il blah sufli buca naven. Il far meidia era ina lavur che vuleva esser capida. Avon che bandunar la meidia, scultreva il pur ella cul risti.
Fatgs il risdiv, vegneva ei fatg ina viseta alla meidia, controllau il pez ed enfaschau la meidia entuorn ed entuorn cun blahs per buca schar far donn las cauras ed ils animals selvadis. Mo darar ch’ei cludevan ora las meidias cun pals.
Il transport dil fein a pastg igl unviern
«Il transport dil fein a pastg a val succedeva per ordinari il november ni december. Quella lavur vegneva fatga da cuminonza denter ils purs, senza quintar schurnadas ni uras.» Enqualgadas mavan dus umens in, dus dis avon a fullar via e spelar ora la meidia. Enconuschevan ils umens buca precis il liug dalla meidia, haveva ei num encurir ella e stgavo.
Ils umens entschevevan a smaccar ensemen e better naven la neiv. Il blah era schelaus e seschava scarpar naven mo vessamein. Avon ch’entscheiver a tagliar il fein, vegneva ei mesirau e calculau, cons faschs che la meidia possi dar. Il. tagliar quader e construir ils faschs era ina caussa che pretendeva inschign e capientscha. Il blah cul fein vegneva ligiaus en crusch e serraus ensemen. Ultra da quei vegneva il fasch ligiaus cun dus terscheuls, in per liung ed in per lad, e davontier fatg in latsch ch’ins sappi trer el ni per ligiar in davos l’auter. Cura che tut ils faschs eran ligiai, sepreparavan ils umens per il transport. Cheu deva ei pliras pusseivladads, sco per semeglia runar ils faschs tier in liug adattau e schar ir a val en in fistatg. Sil viadi a val setenevan ils umens cun tut quitau davos vid il fasch e tenevan afuns il buordi. En cass da basegns vegnevan ils faschs latschai, mess en moviment e spedi a val, senza che zatgi detti la direcziun. Quei era denton fetg malsegir. Cass ch’ei era fetg teiss, schavan ei vegnir giu il fein cun suga. Eran ils faschs arrivai a val, en ina u l’autra moda, vegneva la latschada disfatga. Ils faschs vegnevan cargai sin las sliusas da corns e menai a casa.
En clavau vegnevan ils faschs sfatgs ora e rasai sur il risdiv. Tut ils gidonters eran envidai ad ina buna tschavera.

Nudau sin in quader en in clavau a Valtgeva

Rapport ella Gasetta Romontscha davart il transport da fein a pastg, GR fevrer 1924

Fontaunas
Berther, Alfons. En: La Tuatschina, 30-5-1980, nr. 11, p. 15
Berther, Baseli. A Camischolas. Notizias culturhistoricas ord la Val Tujetsch. Mustér 1909
Pally, Leo. Far fein a pastg – Relaziuns economicas e culturalas enta Medel. En: Calender Romontsch 1982, Mustér.
Valier, Jovita. Far fein a pastg. Lavur da patenta el Seminari da scolasts a Cuera, 1984.
Venzin, Maurus. Far fein a pastg. En: Calender Romontsch 1982, Mustér, annada 123, p. 328/329.

Cudisch/carnet dallas sorts da fein a pastg – document original da 1892 

Document da 1892 transcrets da Tarcisi Hendry

Carnet: Sorts da fein a pastg Sedrun e Gonda
Carnet: Sorts da fein a pastg Val Bugnei e Cungieri e Pala Gronda

Plirs documents da vischnaunca, protocols, rodels e constituziun, plaidan dil far fein a pastg

Anno 1800, nota dallas tgisas
Gion Batesta Giossi duei haver detg ch’ei seigi vegniu detg ch’ei seigi da quels che dueien haver segau fein a pastg dil temps ch’ei vevan negins tiers malsauns.

Anno 1800 tgisa Hans Giachen Beer che Casper Beer da Sedrun, igl emprem di che seigien ir a far fein a pastg, seigi il di vegnius cun in blah fein giu dall’Acla il qual el havevi segau empau sin quei dil Caviezel ed empau sappi el buca nua ch’el hagi segau sil prau ed entras il vegnir giu dil medem prau, nua che el haveva segau ed il medem schava mintgaton temps runar il risti e cu el era pleins sche metteva el el blah.

Restonzas da 1813 ni castitgs.
Ludivic Beer ei concludiu da sin primavera ira enasi Grep Tgietschen sigl „augenschein“ pervia da haver segau fein a pastg.

1818
12. Negin duei puder duvrar uaffens per far fein oreifer il temps che la vischnaunca lai tier da segar fein a pastg. Suenter Nossadunna d’uost (15-08) duei mintgin puder far fein a pastg els loghens enconuschents sco en Strem, Dadens ils Bauns, etc.

1820
Restonzas da tgisas
Toni Maculin e Rest Antoni Mucli han segau fein a pastg dadens Grep Ault e dapli aunc ils tiers casa senza pastur la stad. 

1839, ils 25 d’uost
Eis ei vegniu dau vischnaunca suenter il solit e concludiu da schar far fein a pastg ils 29 d’uost. Il medem di eis ei fatg d’ina ludeivla vischnaunca da star cun las nuorsas mintgin nua ch’ellas ein.

1843, ils 15 d’uost
Eis ei sedeliberau cura schar segar fein a pastg el Cuolm Ault ed era el Cuolm Bass, ed ei entras il pli concludiu da schar segar egl Cuolm Ault ils 21 d’uost, ed el cuolm damaneivel diesch dis suenter s. Barclamiu, 24 d’uost.

1859
Nus havein schon relatau ch’ils selvadis secuntentien zun fetg culla raccolta dils fretgs. Denter quels ventireivels ei era la Val Tujetsch, che seregorda darar d’in aschi fritgeivel onn. Tiella reha fenada e risdivada han ils Tuatschiners aunc fatg – sco ei vegn segirau – da mellis buordis fein a pastg ellas muntognas, ed aschia pon ins spitgar, ch’ils stiarls vegnan quest unviern ad esser tschercai sils marcaus da Glion. GR nr. 38, 1859

1861
… Ils mises ni cuolms han dau bia fein ed ultra da quei han las vischnauncas sco Tujetsch e Medel fatg ina gronda quantitad fein a pastg, taluisa ch’ils avdonts da leu ston speronza igl unviern proxim buc ir ord vischnaunca cun lur muvels. Ei vegn quintau ch’in um pudevi far in fiertel fein a pastg a di e che sia schurnada purtavi aschia in taler. Nova Gasetta Romontscha, nr. 36, ils 6 da settember

1862, ils 17 d’uost
Ei la ludeivla vischnaunca stada radunada el solit liug ed ei vegniu concludiu sco suonda: Ariguard il schar far fein a pastg eis ei fixau da schar entscheiver ils 19 d’uost entochen s. Michel, 29 da settember, quei ei el Cuolm Ault.
El Cuolm Bass vegn ei schau entscheiver ils 26 d’uost. Il rest ei sco gl’onn vargau, vide protocol dils 18 d’uost 1861. Per segar el cuolm vegn ei da pagar nuot.

1865, ils 6 d’uost
Ei la ludeivla vischnaunca stada radunada ed ei lura sedeliberau sco suonda.
1. Eis ei concludiu da schar ira a stagiar ora pastiras ed ils cuolms da fein a pastg e far ora sorts il statalter Giachen Decurtins e Vigeli Berther. Quels dueien schazegiar scadina sort tgei ch’ellas seigien valeta e lura parter il stagiau ora da schar leger giu sin ils 19 d’uost en Zarcuns suenter messa e sin ils 20 da quei meins duei vegnir fatg igl ingant cun tut.

8. Eis ei vegniu serrau per schar segar fein a pastg il crest da Caschlè ch’ins va enagiu Mila.

1866/revediu 1880
Uorden ariguard Cuolm Bass e pastiras da vender
§67. Tuttas pastiras e pastgs da cauras numnau: Cuolm Bass, (rispli: ed Ault) vegnan ina gada per onn, el meins d’uost, stigiadas ora en sorts e sin publica aucziun vendiu sort per sort, mintgamai a quel che paga il bia e quei mo a e denter vischins en vischnaunca e buca ad jasters.
Cuolm Ault
§68. La pli datier dumengia da fiasta Nossadunna d’uost vegn fatg sin vischnaunca cura schar entscheiver e con ditg schar segar el Cuolm Ault, sco era con far pagar, ni era sch’ins vul schar segar gratis.
§69. Tut pavel da brutg e nitschuns ei scumandau da far senza cunsentiment dalla vischnaunca. Duess ei dalla vischnaunca vegnir concediu da senezegiar da tal pavel, sche astga leutier vegnir duvrau mo farcla ni fintschel.
…§. Il scumandar da cavar ragischs da vinars sin sorts pastira ch’ein destinadas ni schon vendidas da segar, sco era lura pascular giu cun biestga talas sorts.
Ariguard rabitschar a casa il fein a pastg e pastiras, sco era fretg da casa
§70. Tuts feins da Cuolm Ault, Cuolm Bass, pastiras vendidas, ei scumandau d’ira cun tal fretg atras ils praus e far donn, cass cuntrari crodan tals sut castitg dalla suprastonza. Era eis ei scumandau da schar far donn, entras schar magliar giud il prau ils bos, ils cavals cun prender suenter puleins etc. Tuts surpassaments da quest uorden crodan sut castitg dalla suprastonza. Quest uorden duei era survir il temps da fretg per tuts praus, entochen descargar.
Era duei scadin ira per vias, viadis e sendas nua ch’el ha dretgs ed era mo cura e cun quei ch’el ha dretgs e cun tut schanetg e mender donn dil proxim.

Uorden ariguard Cuolm Bass e pastiras da vender per segar
§36. Tuttas pastiras e pastg da cauras numnai: Cuolm Bass ni Cuolm Ault, vegnan ina gada per onn el meins d’uost stigiadas ora en sorts e sin publica aucziun vendiu sort per sort, mintgamai a quel che paga il bia. – Il total importo da quellas sorts vendidas adina per in onn da segar croda en cassa da vischnaunca.
§37. Sin talas sorts pastira ch’ein stigiadas e destinadas da vender per segar, ha per quei onn negin il dretg da cavar ragischs da vinars, sco era buca da sapientivamein pascular giu cun biestga, ch’ei sut pastur.

1867
Il favugn dil fevrer ha ussa il mars stuiu ceder all’aurasut. Il freid retegn la vegnida dalla primavera ed ell’entira Partsura para la generala scartezia da fein da vegnir pli prigulusa che mai. Ina excepziun fa uonn la vischnaunca da Tujetsch, quella ha savens stuiu tarmetter entirs muvels giuviars, mo uonn ha ella fein per da bia muvels jasters – ina remarcabladad dalla quala ils pli vegls san buca seregurdar. Siu cletg ei stau, ch’ella ha gl’onn vargau vendiu fein a pastg per 2000 frs., aschi ch’ils purs han mo ord las pastiras tratg ina fenada da 10 000 frs. valeta. Gasetta Romontscha nr. 10, 8 da mars

1869, ils 15 d’uost
Eis ei vegniu clamau ensemen ils vischins per sedeliberar cura schar ira els Cuolms Aults e far fein a pastg, sco era sch’ins vegli metter si enzatgei a quels che van a segar.
1. Ha la vischnaunca per igl onn present mess si nuot e po vegnir entschiet a segar ils Cuolms Aults ils 17 da quest e cuoza entochen ils 29 da settember.
2. Eis ei vegniu fatg attents che sin sonda proxima vegn ei en Nossadunna stau eri cun la processiun e legiu giu il stagiau ora pastiras e dumengia vegn ei vendiu quellas a Camischolas e quei suenter ils uffecis entras ingant.

1870
Enconuschent eis ei en nies Grischun, tgei enormas massas fein Tujetsch recava mintga onn ord ses cuolms, ord ses beins communals, persesez encunter tutta dueivla indemnisaziun visavi la cassa da vischnaunca. Sil cal general e penuria da fein da casa egl onn present ha nossa ludeivla suprastonza concediu e stigiau ora els cuolms in’enorma quantitad sorts per il schinumnau fein a pastg. En publica radunonza ha gl’ingant da quellas sorts furniu alla cassa da vischnaunca varga 2000 frs., senza quintar las tschuncheismas fein, ch’ils paupers han saviu segar gratis. Ils particulars han uonn retratg ord las pastiras ina tala massa fein, che biars pretendan da haver en clavau schi bia mesira fein, sco in onn da buna raccolta. Remarcabel fuss ei, da vegnir sissu il diember da blahs u ponns fein, che Tujetsch ha uonn runau ord ses cuolms, e valetar quels tenor carischia, sco il fein sto uonn probabel vegnir. Quei quen vegness a figurar in resultat, il qual giustificass cumpleinamein la sbursada da 2000 frs. en cassa da vischnaunca, tonpli che quels mellis pagan era deivets communals. Intervegnin nus quella rendita, sche vegnin nus medemamein a communicar ella als lecturs dalla Gasetta Romontscha. – Duess il negozi da tiers quest atun aunc trer mo empau, sche ha Tujetsch giu raschun, da celebrar uonn la fiasta federala d’engraziament cun in particular entusiassem.

1872, ils 15 d’uost
Eis ei teniu ina radunonza da vischins el solit liug ed ei decretau sco suonda.
1. Da dar liber da segar ils Cuolms Aults da segar fein a pastg sin ils 20 da quest e scadin che sega duei pagar 1 fr. per um e quei duei cuzzar entochen s. Michel.

1881
Quella vischnaunca ha vendiu uonn fein a pastg per circa 2000.– francs. Gasetta Romontscha nr. 37; 15 da settember 1881

1893, ils 16 da fenadur
Ei la vischnaunca vegnida radunada el liug solit per definir las duas sequentas tractaziuns:
Ei Catrina Decurtins vegnida prida si dalla vischnaunca sco spindrera per in onn e sut sequentas cundiziuns:
a) 50 francs ad onn daner da spetga,
b) ina buccada lenn da barschar,
c) ina sort fein a pastg da 5 – 6 blahs ad onn.

Disgrazias
1782 Ein treis umens mond per fein a pastg ella Val Gierm vegni ella lavina:  „Sur els ella neiv mava in uors che leva untgir els. Sut ils peis da quel ei la neiv sbuada ed ha formau ina lavina che ha tratg igl uors ed ils umens giuaden ella profunditad dalla val. In ei vegnius anflaus plinensi tut smaccaus. Ils dus auters giudem la val, mo tuts treis sturni.“ La veglia scartira che relata quei fatg remarca cheutier: Ils umens ch’eran babs da bia affons han ins deplorau, mo pigl uors ha negin bargiu.

1812  07-09 ils 7 da settember ei Giossi Giusep Antoni ruclaus da far fein a pastg
silla Plaunca Droz (Val Bugnei) e vulend alzar si eis el morts.

La meidia da Martin Schmid 1952