Chor baselgia Sedrun

Ord la historia
„D’instruir ina u duas gadas per jamna e zuar la sera duront igl unviern el cant per la baselgia.“ Quella remarca el contract da lavur digl emprem scolast annual a Sedrun, Placi Antoni Bisquolm da Sumvitg, datescha digl onn 1849. Igl ei gl’emprem fastitg d’in cant baselgia a Sedrun, insumma en Tujetsch.
Indecis definitivs d’in chor ein buca eruibels e la tgira dil cant sacral per propi en fuorma d’in chor ei buca evidenta. Bein ha ei num che scolasts, mo oravontut ils spirituals, pil pli ils caplons, hagien tgirau il cant sacral. Igl onn 1869 seformescha in Chor viril a Sedrun sut la bitgetta da sur Gion Antoni Casanova da Vrin. Ils cantadurs dil cant baselgia e cant profan serecrutavan d’omisdus chors, ton che omisdus profitavan dalla cultivaziun dallas vuschs. Ils onns 1870 promova sur Giachen Antoni Augustin oravontut il choral en baselgia. Aschia vegn segidau viceversa, ton ch’ils dirigents dil chor viril ein per gronda part, sper ils caplons, era responsabels pil cant baselgia.
La fin dils 1940 ha il Chor viril difficultads cul diember da cantadurs, ton ch’el sesligia l’entschatta dils onns 1950. Vinavon resta il Chor baselgia Sedrun. Quel formava tochen lu negina uniun, vegneva tgamunaus ed empalaus dapi decennis dils dirigents e spirituals. Els fagevan tutta lavur organisatorica.
Anno 1951 ei vegniu giavischau da formar ina uniun cun statutas e suprastonza. Il chor, sco el exista oz, vegn fundaus ils 2 d’avrel 1951 e quei cugl intent primar: „… ei il cant ecclesiastic per embellir il survetsch divin e dar laud e honur a Diu e Nossadunna ed ils sogns en baselgia ed en processiuns.“ Il pensum dil chor baselgia ei lezs onns ualti vasts, aschia ch’il Chor mischedau da Sedrun surpren ina part dil cant sacral, ch’el pratichescha dapi sia fundaziun igl onn 1914. Quei funcziunescha tenor tradiziun tochen viaden els onns 1990.
Il pensum primar ei aunc oz il medem e quei cun accents specials sin las fiastas da Nadal, Pastgas e la perdanonza da s.Vigeli. Sper la tgira dil cant sacral, cun in grond repertuari da messas, vegn era il cant profan tgiraus mudestamein. Il diember d’exercezis cumpeglia oz entuorn 30 e las producziuns en baselgia varieschan entuorn 10 gadas. Meinsvart embellescha il chor era in concert da Nadal ensemen cun in auter chor.
Il chor separticipescha all’emprema fiasta da cant dall’Uniun ceciliana Cadi igl onn 1934. Ei suondan las fiastas cecilianas 1939 a Rabius, 1954 a Mustér, 1963 a Danis, lu 1986 a Rabius e 1990 a Danis/Tavanasa. Igl onn 1995 surpren il chor l’organisaziun dalla fiasta ceciliana ella baselgia parochiala da s.Vigeli a Sedrun. Vinavon separticipescha il chor allas fiastas cecilianas: 1999 a Trun, 2004 a Sumvitg e 2008 a Mustér.