Hotel du commerce 2001

Invit a nies teater
Teater ei realitad imaginada. Teater vegn fatgs. Era sch’el vegn fatgs da mintgin per mintgin ei il teater dapli che mo in hoby. Per quei teater da mintgin dat ei buc in plaid obligont. Tuttas enconuschientschas enconuschentas ein debitadas e tuttina carmala ual quei teater per mintgin tier novas experientschas, tier novas aventuras.
HOTEL DU COMMERCE
da Fritz Hochwalder
Als amitgs dil teater ei il num dil renomau litterat Fritz Hochwalder segir enconuschents. Fritz Hochwalder ei naschius ils 28 da matg 1911 a Vienna. Igl onn 1938 eis el vegnius ilegal en Svizra e sedomiciliaus a Turitg. Cun il drama «Das heilige Experiment» ha Hochwalder contonschiu renconuschientscha mundiala. Entochen viaden els sisonta s’udeva Hochwalder tier ils poets dramatics dil temps present che vegnevan presentai il pli savens sin tribunas da lieunga tudestga (Der öffentliche Ankläger, 1947/48; Donadieu 1953; Der Himbeerpflicker 1964). Ses dramas – tocs tenor motivs historics cun tendenzas ideologicas ed actualas sebasan en lur unitad sin la fuorma tradiziunala classica. Cun sias cumedias s’auda Hochwalader tier ils artavels dil teater popular da Vienna.
Hotel du commerce ei ina novella dramatisada che deriva dil scribent franzos Guy de Maupassant. Igl ei ina episoda critica che ha animau Fritz Hochwalder da renfatschar alla societad suenter l’uirara. Il toc ei oz el 21avel tschentaner ual aschi actuals sco avon biabein 130 onns. La natira humana semida buc en certas situaziuns e Hochwalder muossa sin moda humoristica, denton era critica, con egoistic che nus essan da principi.
Preziadas amitgas, preziai amitgs dil teater, cun «Hotel du commerce» sperein nus, la cumpignia da teater Rueras, da saver porscher a Vus ina empemeivla sera da teater.
Tuatschina

Igl egoissem a moda humoristica
Teater a Rueras
(hv) Las seras da primavera cun temperaturas migeivias envidan nus ad in concert marviglius dils utschals. Ellas envidan nus ad ina exposiziun singulara dall’artista primavera. Obedin nus a quel invit laian ellas emblidar nus in mument las fuolas e caneras che datan suenter a nus. Era nus, la Cumpignia da teater Rueras, envidein Vus ad ina sera da teater. Nus essan’ ina pintga gruppa senza statutas, denton nus fagein teater cun grond plascher. Cun il toc «Hotel du commerce» da Fritz Hochwälder sperein nus da saver porscher a Vus ina emperneivla sera da teater.
Als amitgs dil teater ei il num dil renomau litterat Fritz Hochwälder segir enconuschents. Fritz Hochwälder ei naschius ils 28 da matg 1911 a Vienna. Igl onn 1938 eis el vegnius illegal en Svizra e sedomiciliaus a Turitg. Cun il drama «Das heilige Experiment» ha Hochwälder contonschiu renconuschientscha mundiala. Entochen viaden els sissonta s’udeva Hochwälder tier ils poets dramatics di temps present che vegnevan presentai il pli savens sin tribunas da lieunga tudestga (Der öffentliche Anklager, 1947/48; Donadieu, 1953; Der Himbeerpflücker, 1964). Ses dramas – tocs tenor motivs historics cun tendenzas ideologicas ed actualas sebasan en lur unitad sin la fuorma tradiziunala classica. Cun sias cumedias s’auda Hochwiilder tier ils artavels dil teater popular da Vienna.
«Hotel du commerce» ei ina novella dramatisada che deriva dil scribent franzos Gui Maupassant. Igl ei ina episoda critica che ha animau Fritz Hochwälder da renfatschar alla societad suenter l’uiara. Il toc ei oz el 21avel tschentaner ual aschi actuals sco avon biebein 130 onns. La natira humana semida buc en certas situaziuns e Hochwälder muossa sin moda humoristica, denton era critica, con egoists che nus essan da principi.

Buna prestaziun sin tribuna a Rueras
La cumpignia da teater — secumprovada era cun «Hotel du commerce»
(anr/gc) La sala da teater a Rueras ei buc aschi gronda. Mo il venderdis sera era ella emplenida fetg bein cun in publicum engrazieivel. E cun raschun: Quei ch’ei sepassau avon igl auditori sin tribuna ha confirmau l’impressiun d’ina buna prestaziun en tuts graus. La translaziun dil toc «Hotel du commerce», da Maupassant/Hochwalder, tras Hubert Venzin, ei détg buna e cun sia reschia ed il maletg da tribuna ha el procurau per ina interpretaziun autentica. Era sche la tensiun dil toc ei — cun pintgas culminaziuns — buca stada immens gronda, han ins capiu d’enzugliar problems, ambient ed acziun taluisa ch’ei ha regiu trasatras attenziun ed ils applaus alla fin fuvan meritai.
Esser humans avon culissa historica «Hotel du commerce» — il num stat per activitads denter fleivlezias persunalas e fatschentas da tut gener — sebasa sin ina novella dil scribent franzos Guy de Maupassant (1850-1893), in meister dalla novella e dil roman psicologic cun ina détga tratga realitad. La culissa historica per il «Hotel du commerce» astgass bein l’uiara franzosa/tudestga da 1870/71 esser stada cun la terrada dils Franzos e la predominonza dils Tudestgs, representada el toc entras igl omnipussent, mo buca veseivel officier pruss.
Quei ei stau ina materia sco fatga per Fritz Hochwälder (1911-1986) da dramatisar. (El era fugius 1938 dils naziunalsocialists da Vienna en Svizra ed ha viviu tochen sia mort a Turitg.) Buca ton la tematica generala sco igl ambient ha occupau igl emigrant (che veva giu da pitir pervia dils Nazis sco ils Franzos a sias uras muort ils Prussians). Ils eveniments historics fuorman per Hochwalder sulet la culissa. El center ruchegia el ils humans, mussond co els midan silpli il peil, mo buc il vezi tut secund la situaziun. El mischeida situaziuns humoristicas  seriusas en purziuns ulivadas.

El center stat dunna Rousset, la prostituta, ella rolla da surmenadra e spindradra. Ella tuts che lessen, mo era tut che sprezza. E tuttina sa ella buca sedecider da seschar en cugl officier pruss per spindrar ils deportai (el clauder el hotel). Mo ella vegn sfurzada en quella rolla. Ins giustifichescha siu agir, sereferend schizun sin la bibla, nua che Judit ha spindrau siu pievel cun eliminar Holofernes. Suenter la liberaziun dils arrestai el hotel vegn ella puspei sbittada e batta alteradamein per sia rehabilitaziun — senza success e gnanc survegnend in toc paun dils profitauners.
Ina fin classica sco mussament da nundetga hipocrisia dalla societad burgheisa. Atgnamein ei il toc in’attacca sin quella ch’ins definess oz sco critica dalla societad.
Fatg e dau bein
Allas acturas ed als acturs eisi reussiu da representar endretg ils divers caracters cun semetter bein en lur rollas. La liberaziun — e sligiaziun sco zenit — ha mussau, co ils humans ein egoistics e senza scrupels cu ei va per sesalvar. Quei ei vegniu presentau impressiunontamein a Rueras cun in toc che resta actuals.

…………