Il prau dil barlot 1985

Teater a Rueras – Norbert Vinzens intervestescha Hubert Venzin
Il prau dil barlot
Che la gruppa da teater da Rueras fa entuorn il temps da Pastgas teater ni cumedia, ei daventau tradiziun. Uonn meinan els si la cumedia «Il prau dil barlot» da Arnold Schwengeler en versiun romontscha da Hubert Venzin. Segiramein ein els era uonn sepreparai da camifo per la sura numnada cumedia. Norbert Vinzens ha tschentau al regissur, translatur ed el medem temps giugadur Hubert Venzin enzacontas damondas.

Ils davos onns eis Ti staus regissur sco era translatur dils tocs menai si. Ch’il translatar in toc en in bien lungatg dat fetg bia lavur ei a mintgin clar. Cu prendas Ti il temps per far tala lavur?

Il plascher fa prender temps. Mia clamada — jeu fetschel il pur — lubescha a mi aunc détg bia temps per far quella lavur, cunzun la primavera si mises, la stad cura ch’il sulegl va en vacanzas ed il bab sega las plauncas ed era duront ils dis grischs el meins da november. Naturalmein ch’ei vegn era legiu e scret enqualga da cazzola.

Sco jeu sai seregurdar fagevas vus ils emprems onns plitost dramas e per part tocs ualti trests; ils davos onns denton ei quei buca pli il cass. Vus giugheis plitost cumedias quei vul dir tocs per part fetg leghers. Pertgei tala midada?

Jeu hal giu inaga il cletg d’astgar assister a Basilea ad ina producziun dalla cumedia: «La baruffe Chiozzotte» da Carlo Goldoni. Quella cumedia ha fascinau mei enorm ed in onn pli tard havein nus giugau a Rueras nossa versiun «Bia canera a Chiozza». Il success sco era la cuntentientscha davart ils giugadurs ein semussai zun positivamein.

Il temps d’emprova ei gl’unviern. Cu has Ti entschiet uonn ad exrercitar il sura numnau toc, e ca. cons exercezis, quei vul dir seras, ha ei tuccau da vegnir sin tribuna?

Nus havein entschiet cun nossas emprovas ils 15 da schaner. Fatg emprovas vegn ei treis ga ad jamna e quei mintgamai allas 20.00 entochen las 22:00 uras.

Las giugaduras e giugadurs ein gie tuts laics en caussa far teater. Co fas ti d’eleger ora giugaduras e giugadurs? Cun tgei finamira enqueras Ti tals?

Sch’igl ei pusseivel emprovel jeu da dar al giugadur ina rolla ch’ei identica in tec cun siu caracter. Per mei eis ei da grond avantatg che la gruppa cumpeglia pli u meins adina dils medems giugadurs. Naturalmein emprovel jeu era da gudignar enqual noviz sin tribuna.

Survegnas adina giugaduras e giugadurs avunda, ni dat ei tscheu e leu miseria e pitgiras?

Segir dat ei era mintgaton certas difficultads d’anflar enqual giugadur. Adina anfl’ins gie buc il dretg «tip» per ina rolla. Sch’il toc ei occupaus culs dretgs giugadurs, ei massa lavur gia fatga.

Dat ei era enqualga malemperneivladads, seigi sin tribuna ni ordeifer?

Cheu astgel jeu dir ruasseivlamein ch’il plaid «malemperneivladad» ei per noss’uniun jasters. Senz’auter dat el mintgaton divergenzas d’opiniuns, mo quei ein mo bagatellas. — Deplorablamein dat ei ordeifer l’uniun da quels specialists ch’inventeschan nunsenn.

Ti tez eis era per part aunc giugadur. Va quei stupent dad esser translatur, regissur e lu aunc giugadur?

Da far regissur ed aunc giugar ina rolla dat segir certas difficultads. Tier enqual scena ei il maletg buc aschi surveseivels cura ch’ins sez ei sin tribuna. Concentrar sin l’atgna rolla e lu aunc haver la survesta sin tut igl auter ei enqualga pulit grev.

Schizun las culissas sco era la sminca fas Ti. Has visitau leutier cuors ni co eis Ti seperfecziunaus tal’uisa?

La sminca fa miu frar. El ha giu visitau inaga in cuors da bellet che la Ligia Romontscha ha giu organisau. — Il maletg da tribuna emprovel jeu, aschilunsch che las finanzas lubeschan ei, da far aschi original sco pusseivel. Dabia culissas ha l’uniun dramatica mess a nus a disposiziun, mo quellas corrispundan buc adina cul toc ed ein era per part isadas e sblihidas e lu emprovel jeu da saver realisar mia fantasia cun colur e pennel. Quei ei era uonn il cass, nua che l’acziun dil «prau dil barlot» schabegia sin in’insla.

Il success dils davos onns ei gie staus enorms. Tgei ei — tenor Tiu manegiar — il punct culminont da tal?

Cun las cumedias dils davos onns essan nus sespruai surtut da saver divertir igl aspectatur per enzacontas uras. Oz, nua ch’ins viva en in temps da fuolas e preschas, basegn’ins pir che mai in tec divertiment.

Sco jeu hai saviu far persenn ha oravontut la giuventetgna priu stediamein part dallas cumedias dils davos onns. Sas Ti forsa dir il pertgei?

Era la giuventetgna vul dapli che computers e caneras da marcaus.

Era il toc d’uonn ei empau in da rizraz e furbarias che cala lu si cun spir amicezias. Ei quei il hit dil temps modern ni daco elegias ora tals tocs? 

Amicezia, carezia: jeu sperel che quei resti adina in hit.

Sas Ti declarar cun paucas construcziuns — e quei senza tradir pli bia – il cuntegn dil toc d’uonn?

Vacanzas da stad sin in’insla. Ins enquera ruaus ed emprova d’emblidar ils strapazs digl unviern. Deplorablamein disturb’ina brev, meglier detg in toc d’ina brev quels giavischs. Il giavel, cheu en fuorma dil «suspect», capescha oreifer da disturbar igl idil sin quell’insla. Mo per cletg havein nus cheu nies bien detectiv, il signur Ciprian. Sche vus haveis marveglias co il Ciprian sligia ils nuvs da quei cass, lu vegni tier nus a Rueras. Ton sai jeu tradir a vus: per saver sclarir giu quei cass drov’el sia metoda infallibla da siat.

Fas Ti era aunc scolaziun vinavon en caussa da translatur ni regissur?

Sch’igl ei pusseivel visetel jeu bugen lis cuors che vegnan organisai en nossas regiuns. Ei dat era bia e buns cudischs adattai per saver sescolar in tec.

Segir has Ti fatg ils plans pigl avegnir. Quentas mantener vinavon quella tradiziun cun la gruppa da teater da Rueras, ni has forsa ina autra finamira?

Far memia Dia plans pigl avegnir ha pauc valeta. Van ils plans buc en vigur el ins trumpai e permalai.

Jeu engraziel a Ti per quella interessanta intervesta e giavischel a Ti ed a giugaduras e giugadurs mintga sera da Vossas producziuns salas fullanadas. Quei ei segir il pli grond segn d’engraziament per tut sacrifecis duront seras e seras da preparaziun per la finala porscher als aspectaturs in’uriala recreaziun.

…………