Ils heroxs da Nidwalden 1963
lls heroxs da Nidwalden a Rueras
(Corr.) Tgei munta quei tetel era pomai? Forsa ina invesiun ni schizun ina reclama per il niev runal Rueras/Dieni – Milez – Cuolm Val? Nuot da quei! Ei setracta semplamein dil drama digl enconuschent sur Fr. H. Achermann, autur da differents dramas dai beinsavens era en tiara grischuna e romontscha. «Ils heroxs da Nidwalden» tschenta nus el temps dalla «Constituziun helvetica» e representa la resistenza heroica dils Nidwaldés encunter quei niev uorden.
Per la megliera capientscha dil drama schein nus suandar cheu enzaconts datums historics: –
– Anno 1789 entscheiva la revoluziun franzosa cun sias sgarscheivlas persecuziuns encunter la baselgia, la noblezia e la monarchia.
– Ils 10 d’ uost 1792 attacca il pievel da Paris il palast dil retg Ludivic XVI. e mazzacra barbaricamein la garda svizra da ca. 400 umens: (in auter drama da Achermann ed il liun da Lucerna regordan a quei eveniment). Ensemen cun retg e regina fineschan mellis lur veta sut la guillotina. Bunamein l’entira Europa s’alliescha encunter la Republica franzosa. (la «Gronda Naziun»), mo vegn rebattida en biaras e grondas battaglias.
– Anno 1798 attaccan ils Franzos la Svizra e surventschan quella suenter grevs combats a Bern (el Grauenholz ed a Neuenegg) a Sviz (a Schindeleggi e sil Morgarten) ed en Nidwalden.
– Ils Franzos midan la veglia Confederaziun en ina Helvezia centralisada, cun novas fuormas e leschas, sut ina regenza dependenta da lur veglia.
Il cumbat desperau e heroic dils da Nidwalden encunter la surpussonza dils Franzos ei il cuntegn da nies drama. Igl autur ha denton buc mo vuliu descriver il decuors da quei cumbat senza aspects da success, biaronz ha el vuliu dir: «Sin quei sulom, en questa tiar’alpina, hai dau zacu in pievel ferm e liber, che ha dau vet’e saung per mantener la sontga ierta artada dils babuns!» Han ils curaschus Nidwaldès era stuiu suttaccumber alla forza brutala, sche han els en in cert senn tuttina rapportau la victoria; pertgei: „Dar la veta pil bien e sogn, vul dir victorisar“.
Siu bi vestgiu romontsch ha il drama d’Achermann retschiert dil valent scribent e promotur dil romontsch scolast Sep Mudest Nay da pia memoria. El ha giu translatau il drama per il Chor viril Sedrun che ha a sias uras representau el cun grond success (1924). Autur e translatader dil drama ein pia umens da num, che basegnan buca ulteriuras recumandaziuns. — L’uniun dramatica da Rueras vegn a sedar tutta breigia da representar il drama en moda pascheivla e deletgeivla, e selegra sch’ella vegn remunerada per sias breigias entras in numerus diember d’aspectaturs dalunsch e damaneivel.
Teater a Rueras
Il scribent da questas lingias seregorda aunc bein, ch’el ei staus avon ca. 40 onns sco buob da scola a mirar «lls herox da Nidwalden» en Tujetsch. Enqual scena ei aunc restada en memoria dapi lu: il tat Bünter cun ses dus beadis curaschus, ils officiers franzos cun lur loschas monduras e cunzun il Gander, quei catschadur selvadi cun sia vusch sonora e marcanta, che fageva bunamein stremblir las culissas. In buob mira in giug cun agens egls ed auda vuschs ch’ils auters audan magari gnanc.
Gie, ei dependa bia tgei aspectaturs ch’ins ha avon ins. Buca mo ils giugadurs decidan, sch’in toc reussescha, anzi era ils aspectaturs cun lur capientscha, bunaveglia ed attenziun.
Uonn fan ins puspei quei drama historic a Rueras. Fr. H. Achermann segna sco autur e scolast secundar Sep Mudest Nay da pia memoria ha giu translatau il giug a sias uras. Che siu lungatg ei buns, genuins e sonors maunglan ins gnanc menziunar. Sep Mudest Nay ei staus in artist dil lungatg. Il romans e giugs da Fr. H. Achermann ein forsa buca ovras da speciala valur litterara, mo persuneter ein els fetg populars e spir acziun.
Ton vala era pil drama „Ils heroxs da Nidwalden„. Cheu ei veta, forza, acziun e sensaziun che fan da pigliar ina cun l’autra sco las miurs en falla. Mintgaton han ins l’impressiun, ch’ei seigi bunamein damemi. Ual cheu stuein nus dar in laud special al capavel regissur sur Baseli Albin, ch’el ha diregiu cun maun prudent ses numerus acturs e moderau quei che havess saviu menar tgunschamein a certs excess. Perquei essan nus sesmarvegliai, ch’in vitget sco Rueras ha saviu presentar tons buns giugadurs sin la tribuna. Dalla reschia dependa fetg bia. Ins ha sentiu, ch’ils giugadurs han dau lur rollas cun perschuasiun e seriusadad. Perquei han ei era anflau il ver contact culs aspectaturs. L’acziun persula tonscha buc. Sch’ il plaid ei senza olma, tuna el fauls e resta vits.
En quei grau han nos regissurs e nos acturs ina difficila missiun, che sto vegnir cultivada ed intensivada continuadamein. Nuot disturba pli letg ch’in patos fauls, ina fatala ierta da pli baul, che selai dismetter mo vess da nossas tribunas. Nies temps modern ei fetg realistics e critics. El tolerescha buca bugen igl irreal.
Ton il lungatg poetic sco l’acziun heroica da quei drama han dau bravamein da lignar als premurai acturs. Perquei meretan els in engraziament. En scadin cass ei quei drama adattaus da svegliar amur per nossa carezada patria e porscha era da lezza vart in beinvegniu resvegl dil spert patriotic. Nus astgein pia recumandar da vegnir a mirar «Ils herox da Nidwalden» en la biala sala da Rueras a tuts quels, che han interess e capientscha per tals ideals.
GD