La bubronda magica 1992

Ina bubronda magica
N.V. Igl ei prest daventau usit — e quasi tradiziun — ch’ils da Rueras representan el temps da Pastgas in teater u ina cumedia. Uonn ein els sepresentai cul toc «Ina bubronda magica», ina cumedia en treis acts da Vulmar Lovisoni en versiun romontscha da Hubert Venzin, Rueras.
Saver rir da cor fa veramein bein
Da Gliendisdis-Pastgas sera era la sala da scola da Rueras bein emplenida, malgrad la massa concerts ed autras occurrenzas dils davos dis. Denter ils aspectaturs han ins saviu observar differentas fatschas jastras, q.v.d. d’ordvart e lu era numerus Tuatschins. Para ch ils tocs humoristics dils davos onns han fatg buna reclama. Segiramein tila ina cumedia el temps da stress e fuolas bia dapli ch’in drama da tempra tresta e seriusa. Quei han ins saviu seperschuader pli e pli ils davos onns.
Il regissur sco era translatur e moderatur dalla cumedia «Ina bubronda magica», Hubert Venzin, ha nuota schau per breigias da mussar en quei toc per gronda cuntentientscha dils aspectaturs. El s’auda gleiti denter ils specialists da quel gener. Quil han ins saviu seperschuader uonn — e quei tscheu ni lieu tier caussettas e per part piculezzas. Quei ei denton tenor miu manegiar fetg necessari per ch’li toc mondi senz’incaps in en l’auter ed hagi adina ils vers ligioms denter giugadurs ed acziuns.
Buca ch’il toc sco tal hagi in stermentus coc, denton enzacontas verdads hodiernas cuntegn el senz’auter. Segiramein dat el era aunc ozildi nua ch’ina bubronda magica ed ils buns recepts dad jarvas dalla Culastia fussen pli che necessaris e forsa era gideivels. Aschibein la carplina denter ils dus purs da Malamusa e Flurin sco era las malsognas nuncurrablas dil pur da Malamusa ei la Culastia vegnida da medegar stupent e schizun empustir amicezias viceversa, aschia che tut ei la finala iu ora en bein. Il lungatg ei tenor miu manegiar in stel grops, denton ha il Hubert forsa legiu ed udiu tal lungatg da pli baul e forsa era aunc oz ed aschia vuliu demonstrar cun tal il paterlar dalla glieud en casa e sils beins. Sur dil toc sco tal lessel buca tradir dapli.
ils giugadurs e las giugaduras han dau lur rollas endretg ed en sala han ins udiu risadas. Ins senta numnadamein vid lis aspectaturs, sch’els ston rir sfurzadamein ni sch’ei vegn ris da cor. Cheu ei la secunda varianta stada il cass.
Fi ha plaschiu
Iis presents ein segiramein i a casa perschuadl d’haver viu ed udiu ina cumedia bein preparada, senza incaps e schizun mulada ch’igi ei stau in divertiment. Ils teatrists da Rueras, cun lur simpatic e capavel regissur Hubert, ein gia enconuschents lunsch sur ils cunfins dalla Val Tujetsch ed ord quei motiv eisi era da giavischar che la sala da scola da Rueras seigi emplenida tochen tier la davosa suppia tier las proximas producziuns che han liug ils 24 ed ils 26 d’avrel sco era ils 2 da matg mintgamai la sera allas 20.15 uras. Entras Vossa preschientscha documenteis Vus il segn d’engrazieivladad e renconuschientscha per las biaras uras d’exercezi messas a disposiziun duront il temps liber.
Jeu hai fatg enzacontas damondas al capo-giugadur, il pur da Malamusa, Mudest Venzin. Forsa che talas interesseschan era Vus, preziadas lecturas e lecturs.

En discuors cun Mudest Venzin
Tgei motivescha adina puspei Tei da far teater?

Per ina haiel grond plascher da far teater, jeu carezel l’atmosfera leutier, haiel bugen cumpignia ed apprezieschel il rir da cor dils aspectaturs.

Cu haveis entschiet cun ils exercezis?

Las rollas ein vegnidas repartidas el meins november ed entschiet cun ils exercezis havein da miez schaner.

Contas seras ad jamna haveis exercezi?

Treis seras per jamna, q.v. dir per ils capogiugadurs che sepresentan en tuts acts.

Co vegn ei exercitau?

Gl’emprem vegn ei legiu, lu sediscussiunau, empruau e per part lu modulau.

Emprend’ins tgunsch cun il regissur e translatur dalla cumedia, Hubert Venzin?

Jeu persunalmein lavurel tgunsch cun el, el sa denton esser ualti stinaus ed il davos plaid ha el, quei che ei era endretg aschia. Sco translatur e moderatur dil toc sa el naturalmein tut sco en in film. Era sa el exact tgei giugadurs ch’el drova tier tgei rollas.

Co ha il toc plaschiu a Ti dall‘entschatta enneu?

Vid quei toc haiel naven dall’entschatta giu in tut aparti tschaffen.

Ha il lungatg caschunau neginas difficultads?

Il toc sco tal era screts suenter scartira e nus navein pil pli risdau el dialect tuatschin ed jeu hai buca giu difficultads. Ins sto naturalmein scriver en certs plaids per tuatschin ed emprender aschia ordado.

Manegias ch’ina tala cumedia vegn acceptada ozildi?

Gie, gia la buobanaglia ei stada spanegiada, ha capiu il toc ed ha medemamein ris da cor ed il pievel vul enzatgei da sedivertir ozildi.

Eisi stau bi far teater cun Tes conteatrists e conteatristas?

Mintgaton ha ei era dau differents meinis sco ei dat era enqualga en famiglia, denton il bia havein giu grondiusas relaziuns. Tut va buca adina agrad ora!

Contas gadas has Ti gia collaborau cun la Cumpignia da teater Rueras?

Uonn ei quei la quarta gada.

Quinteis far vinavon teater a Rueras?

Da raschun schon, ei dependa sche regissur ed era teatrist(a)s ein dil medem meini sco jeu.

Jeu engraziel per las promtas rispostas e lessel cuortamein aunc metter tier dus cuorts versets che la Culastia di denter auter:

Gl’emprem ponderescha e lu agescha ni l’anetgadad caschuna bia malperinadad.

Tals versets ed aunc biars auters vegnan avon el toc ed in e scadin fa forsa cun in ni l’auter amicezia persunala.

Intervistader: Norbert Vinzens

Teater a Rueras
Ina cumedia purila
(-r-z.) Suenter plirs onns ha ei captivau mei da puspei prender peda e visitar ina producziun da teater. Ozildi che tut vegn purtau en las medias da radio e televisiun pudess ins crer, ch’il far teater seigi danvonz. Pér cu ins frequenta puspel ina producziun teatrala fan ins persenn, che il film ei teater sil maletg, ferton che la producziun da teater cun siu lungatg, sia mimica e moviments naturals, ei e resta veramein veta vivida. Perquei ei a nies manegiar il teater tuttina il pli verdeivel film e mereta da vegnir promovius e sustenius.
Dapi 1980 fin ad uonn ha la cumpignia da teater da Rueras dau dudisch tocs da teater. Segir ina détga summa da temps, lavur e breigia, per regissur.
giugadurs ed organisaturs. Uonn porschan els la cumedia purila «Ina bubronda magica», translatada dil regissur Hubert Venzin.
La historia raquenta da duas famiglias purilas, stadas en discordia onns en ed onns ora. Il pur da Malamusa ed il pur Flurin, ils vischins en carplina, leutier la dunna dil da Malamusa, malsanetsch e simulant, — ti gianteren! — buca ual maneivla (per cletg eis ella schiglioc buca aschia…), che tscherca per fegl ina spusa e quei lu aunc ella persuna dalla vieua Sabina, era buca ina maneivia. Lu la Culastia da jarvas cun ses buns cussegls, da smarvegliar tgei quella tut sa. Ils vegls en discordia ed ils giuvens cusan cun lur carezia la ruttadira. Vegl proverbi che di: «Quei ch’ils vegls rumpan cusan ils giuvens». Als dus in tec pauc inamurai less jeu cussegliar da mirar televisiun, «Mo neginas retenientschas)».
Ils giugadurs fan teater cun slontsch e plascher. Las tuccas sabias in a l’auter promovan risadas, quellas meins savurusas dil pauper pur da Malamusa plaian strusch aschi bein. Denton ei ha plaschiu. La finala va tut ora en concordia. Pigl auter vegni e mirei! A Vus che s’engascheis per nossa cultura cun bravura nies cumpliment. E sala pleina giavischein ton cheu a Rueras, sco a Turitg ils 8 da matg, a Cuera ils 9 da matg ed a Rueun
ils 15 da matg e bien success. 

Cumpignia da teater Rueras
Ina bubronda magica
Si sut il Draus dalla vart da Plidutscha amiez tgitgida e flurs santeri ha la Culastia cattau la jarvetta. Ensemen cun iva dumiastia e rosmarin truscha e mischeida ella quella flur blaua cun feglia sco las greflas dil giavel tier ina bubronda magica.
Cunquei ch’il process pervia dalla umbriva dad in asen ha cuzzau tochen tard viaden ella primavera, san ins gustar quella bubronda per l’emprema ga: Gliendisdis Pastgas ella sala da scola a Rueras.
L’atmosfera, il success sco era l’accoglientscha a Friburg han surpriu nus e perquei vegnin nus era ad offerir quella bubronda magica ils 8 da matg 1992 a Turitg el Casino Zurich Horn ed in di pli tard a Cuera el Marsöl.
Tier nossa cumedia purila cun cant e musica da Vulmar Lovisoni schein nus gia oz a bien seveser e giavischein a vus tuts benedidas fiastas ed in emperneivel unviern.

Teater a Rueras
am. La cumpignia da teater da Rueras fa puspei teater. Ina cumedia purila en treis acts da Vulmar Lovisoni e translatau dil regissur Hubert Venzin. Ei setracta dalla veta purila da duas famiglias e tut igl auter che s’auda leutier. Dil reminent dat ei era cheu buca mo pasch e bunaveglia mobein era discrepanzas e discordia. Buca tut quei ch’ei stau ni ei bien da pli baul ni il cuntrari, vala per la proxima generaziun. Ch’ei vegn era quella gada fatg il pusseivel da reparar quei ch’ei vegniu sclavinau antruras s’auda tier la veta ed era tier la cumedia da Rueras, sinaquei che tut prendi ina buna fin.
Ella cumedia ei integrau cant e musica, aschia che Vus, cars aspectaturs, saveis quintar da guder biala e varionta recreaziun. Pli bia lessen nus buca tradir. Pia vegni e mirei!

…………