Survetsch a Golgata 2009

Golgata 01

Brattau la cumedia cun il drama
La Cumpignia da teater Rueras presenta il toc «Survetsch a Golgata»

DA HANS HUONDER / ANR
La Cumpignia da teater Rueras nezegia il temps avon e duront Pastgas per presentar in toc religius. Il reschissur Hubert Venzin ha inscenau il «Survetsch a Golgata» da Marcel Dornier, in toc en tschun acts. Las sis presentaziuns han liug en baselgia a Rueras.
Dapi 29 onns sepresenta la Cumpignia da teater Rueras alla tribuna. En quels onns ha ella dau en emprema lingia cumedias, schegie ch’igl emprem toc ch’ella ha insumma presentau ei stau in drama. Igl ei exactamein quei toc che vegn puspei presentaus uonn, numnadamein il «Survetsch a Golgata». Avon 29 onns ha Dur Battesta Venzin giu procurau per la reschia, uonn fa siu fegl Hubert quei.
Lez ei denton staus a sias uras quel che ha translatau il toc: «Jeu haiel translatau quei toc ussa per la tiarza ga. Era quella ga sundel jeu staus fascinaus», di Hubert — Venzin.

Golgata foto 05 lq 02 2009 03 25

«Oz fascinescha ti cuntegn»
«Ferton che la dramatica ha fascinau mei avon 29 onns tier l’emprema translaziun, sundel jeu vegnius inspiraus quella ga pli fetg dil cuntegn sco tal dil toc», di Hubert Venzin. Quei ha ses motivs:
«Il patertgar concernent la cardientscha e la religiun ei auters oz. En quella tiarza translaziun haiel jeu era constatau che Marcel Dornier ha ponderau minuziusamein mintga plaid ch’el ha scret. Il fundament dalla bibla ei semplamein nunsurveseivels.» Hubert Venzin ch’ei dapi tschun onns era catechet, ei daventaus ils davos onns pli cunscients dalla funcziun e dall’impurtonza dalla cardientscha: «Ozildi vegn plidau bia, biars vegnan stratgs vi e neu. Perquei eis ei per biars era grev da setener enzanua.» Quei clima senta il translatur e reschissur era el toc il «Survetsch a Golgata»: «Tut quei che vegn detg sveglia en Giudas sentiments ed ideas, el sa buca sedecider per sia via. Cheutras neschan dubis che damognan la fin finala el.» Per Hubert Venzin eis ei clar: «Igl ei da sefidar dil plaid da Diu, dalla bibla. Ei sa buc esser che mintgin interpretescha tut quei sco el vul. Ins sto s’adattar allas reglas, quei ch’ri per exempel el traffic sin via buc auter. Cheu sa era buca mintgin interpretar las reglas sco el vul. Ils condaments ein buca cheu per mudergiar, mo ein per gidar ch’ei mondi bein cun il carstgaun.»
Per la 25avla ga
Hubert Venzin meina uonn per la 25avla ga la reschia tier la Cumpignia da teater Rueras. Buca mo il cuntegn dil toc, mobein era la lavur cun acturas ed acturs fascinescha el: «Quel ei stau in dils pli bials unviarns.» El ei buca sedecidius persuls da brattar la cumedia tradiziunala da Rueras cun in drama: En discuors cun las acturas ed ils acturs dalla cumpignia eis ei semussau spert ch’in tal toc ei medemamein giavischaus. «Nus savein secapescha buca co il publicum reagescha e conta glieud che vegn insumma per mirar nossas presentaziuns. Quella ga dat ei numnadamein nuot da rir. Nus essan denton stai dil meini ch’ei possi vertir ina midada e ch’ei seigi uras da far ina tala», di Hubert Venzin. Per l’emprema ga sepresenta la cumpignia buc ella sala da scola, mobein en baselgia. II liug ei adattaus per quei toc: «Nus cattein cheu la dretga atmosfera e havein era retschiert persuenter il consentiment dil plevon e dalla pleiv.» «Survetsch a Golgata» ei in toc religius en tschun acts. El ei ord la plema da Marcel Dornier che ha viviu da 1893 entochen 1988. «Ei reussescha ad el da construir in baghetg che lai buca mo capir nus il tradiment da Giudas, mobein el lai era enconuscher nus il tradiment dalla carstgaunadad e la situaziun humana», di Hubert Venzin che gioga sez la rolla dil Giudas. Tut en tut ein 15 acturas ed acturs engaschai en quei toc ch’interpretescha Jerusalem entuorn igl onn 30 sco liug d’acziun. Il dialect tuatschin, meglier detg quel da Rueras, dat alla presentaziun in accent tut special. Aspectaturas ed aspectaturs astgan esser spanegiai, igl engaschi e l’inscenaziun dil toc empermettan sis producziuns interessantas e captivontas.

Presentaziuns: Sonda, ils 28 da mars; dumengia, ils 29 da mars; sonda, ils 4 d’avrel; dumengia, ils 5 d’avrel; venderdis sogn, ils 10 d’’avrel; dumengia da Pastgas, ils 12 d‘avrel, mintgamai allas 20.00.


Teater a Rueras «Survetsch a Golgata»
La Cumpignia da teater Rueras ei cun sias presentaziuns bein enconuschenta lunsch sur ils cunfins dalla Val Tujetsch ora. Gronda popularitad ha la cumpignia contonschiu surtut cun ses tocs humoristics che han adina puspel legrau e divertiu pign e grond e quei onn per onn. Uonn han ils teatrists da Rueras midau cumpletamein lur cassacca ed envidau al drama «Survetsch a Golgata» da Marcel Dornier, translataus en romontsch tuatschin dil versau reschissur Hubert Venzin.
Sco admiratur della cumpignia da teater sundel era uonn serendius a Rueras per guder ina sera da teater e cultura.
Jeu vi buca snegar che sundel ius alla producziun cun certs dubis e cun la damonda, schebein ils da Rueras damognan il pass dil toc humoristic a quel dil drama.
La sera cun la presentaziun dil drama ha schau svanir tuts dubis cumpletamein e dau a mi ina risposta perschuadenta che quei pass ei gartegiaus ad els cun bravura.
Il toc vegn daus ella baselgia da Rueras, in sanctuari cun in ambient pascheivel che dat al toc teatral ina tempra tut speciala. Ils bellezia altars fuorman ina culissa perfetga. La tribuna integrada el chor dalla baselgia ei buca surcargada cun culissas, aschia ch’il maletg da tribuna resta fetg discrets e lai resplender ils altars en moda zun gartegiada.
Il drama cul cuntegn a nus beinenconuschent sa ins cumparegliar cun ina sinfonia en mol ch’entscheiva cun in piano suandada d’in crescendo per lu finir cun la mort da Giudas en in fortissimo. Il toc pretenda digl auditori cumpleina concentraziun duront duas uras che passan sco in pign mument.
Giugaduras e giugadurs dalla cumpignia han giugau lur rollas pretensiusas cun grond engaschi e plein entusiassem. Els tuts han capiu oreifer da tschaffar ils aspectaturs a moda perschuadenta e procurau per tensiun entochen alla fin dil drama. Lur bials costums dattan in dign cuntrast al maletg da tribuna sempel e mudest, denton fetg significativ.
La rolla principala da Giudas vegn dada da Hubert Venzin, il translatader e reschissur. Quei ch’el porscha sin tribuna ei in deletg per cor ed olma. Cun sia vusch ferma e sonora, sia clara pronunzia e buc il davos cun sia cumparsa veramein artistica, fascinescha el igl auditori en moda surprendenta e fascinonta. Quei ei cumedia sin grond niveau e meret il predicat excellent.
La producziun ei sesplegada en in ambient fetg ruasseivel. Ils aspectaturs ein vegni menai en in temps profundamein religius. In e scadin ha il toc commuentau, da quei dat il grond silenzi digl auditori alla fin dil drama perdetga, in drama ch’ei medemamein ina meditaziun e preparaziun per Pastgas.

Ei vala la peina da serender a Rueras e guder la beinreussida producziun. Lein sperar che la Cumpignia da teater Rueras vegni a delectar nus aunc biars onns.
Armin Degonda, Rabius/Turitg

………