Crap2Il Drun da Cuolm da Vi ed autras notizias    

Reminiscenzas nudadas 1974 da Vigeli Beer, Sedrun 1892 - 1979
elavurau da Tarcisi Hendry

Anno 1834, ils 17 d'uost allas otg uras entscheiva ei a plover entochen ils 20. Ei plova senza calar duront 48 uras. Las empremas 24 uras vegn negin Drun. Tschellas 24 uras vegn il Drun incontin senza calar. Allura cala ei da plover ed era il Drun cala scochemai da vegnir. A Cavorgia-sura egl englar aunc oz numnaus "s'el Drun da Cavorgia-sura" era quei drunet vegnius giu quei onn. Il vau ei oz carschius en cun pignola ed il prau da Lucas Cavegn-Gieriet ha la vischnaunca da Tujetsch cumprau e lai crescher uaul. Igl uaul retegn egl avegnir era quels drunets.

pdfIl Drun da Sedrun

 Il Run vegn - ils 9 da fenadur 2013

En in document da 1557 vegn il Run nunmaus per l'emprema gada sco Dargun. Sedrun vegn numnaus sco suonda: 1483 Surdragun, 1555 Sadrun, Sudrun, 1557 Sudragun

Document da 1557, ils 12 da matg
Brev da sentenzia dalla dertgira dalla Cadi pert. dispeta davart il mantener ils trutgs, via e seivs suenter il Run numnaus Dargunn, si e giu sin Gonda e Salins.

Original, pergameina, tudestg, cun copia sin pupi. Sigiladers: Gilli Maissen, mistral. Sigil maunca.

Cuntegn original
Jau Gielli Maissen de quei temps Mistral a Musté confessa aviactom a fetschel tras questa Breff a scadin de saver qualm sin il di da d'oz seigi avon mei, et la publicamein rimnada Dertgira, ferton ch'jau mi s'enflava a Musté ella stiva gronda della Dertgira, vegnius igl undreivel Gion de Gonda habitond en Gonda, enten num e per part dils Vischins de Gonda, a tonni de Sax, et auters vischins si Salins habitons; a Gion Zents, ad auters vischins habitons a Sedrun cun lur juridicamein concediu fürsprecher u Ugau Jacum Wolff Statalter de Thrun, et han plonschiu encunter Gieili Sialm de Camischolas da vart ils affons digl Mattiu Soliva da d'el ugadai, Gielli Wanzut, Gielli Mattiur ad auters cau bucca numnai, sco era encunter tuts quels ch'an praus suenter igl Drun si: Schi'navon ch'els lau enn stopian ira si ei seigi cun gliaud e cun s.h. tiers vits, a cargai silla pastira eil'Alps, a Maiesess, ad ei cuolm, ton jasters sco dumiastigs, et ei sei per dauons, ch'il Drun ad eis hagi priu nauenda la via tondanavon ch'els possien ni ira ni manar, et ei segi talas Ruinas, ch'ei lau sapian pli buca passar, ad ei manegian, che quels, ils quals lau speras possedien beins, deigien ad els las vias comodar a pinar, e schlargar schar, ch'els sappien da quellas sesurvir. Et ei garegian la decisiun sin quei faig, per quel ch'in derschader, a dertgira suenter igl Dreig giudicond els in de l'auter sparteschi, a con aung pli cioncia cau buca baseings de meidigiar. Cau en Dreig ei naunavon passada la surnumnada contrapart, era cun lur ad els concediu ugau Chrest Antoni de Medell veigl statalter, a respondevan se smervigliond sillas raschuns digl manau ploing: la via seigi bein ida spei Drun si, a schella via gie seigi ida giu, possien ei quella cavar ora, e meglierentar, sco autra glieud han stoviu far ch'ei possien ira, p tgei ei pari, ch'ei sei bucca il duer, ch'els ord lur eigens beins scheschens deigien far via, a pastira. Et ei deigian ira, u manar sco da vegl ennau, els aber schar nunmolestai. Sin quei encurevel jau surnumnau derschader suenter ina sentenzia. Et ei sin mia damonda vigniu insinuau da dar dreig, u sentenzia, a che jau duessi col dreig en quella controversia ira vinavon. Igl qual ei daventau zut. Suenter la fuorma et Uorden digl Dreig; a sisura per la dispetta ei scadina part vegniu vugadau, ploing a resposta vegniu arviert, e lur contraversia vegnida messa avon, e declarada, ch'igl Dreig considerond manediam la dispetta ha dau allas parts schon tabladas tutta comoditad de patertgiar avunda anavos suenter lur plaschä, ton che scadina part ha giu satisfaziun, et han de mintgiamaun schau serar en dreig. Suenter ploing, a Resposta, replicas, a conterreplicas, et udidas de domischdus mauns las Raschuns, Lura gargiava surnumnau derschader p seramen ina sentenzia tgei ch'il dreig dessi. Suenter miu gargiamen pia deva igl Dreig, e sentenzioa: che quels digl ploing hagien opteniu lur intend e viadi sco cau suenter ei meldegiau: per gl'emprem deigi la via de Salins ensi vegnir slargada ton ch'ella seigi bratscha 31/2 lada, a dei mintgin la Saiff sin siu prau tschasentar, a quella turnar puschpei far si sets. Ancalura deigen Quels dil ploing p l'emprema gada, a bucca pli navon dar p ils cuosts da far las seifs R. 6. A de lau d'envia delgi mintgin mantener sia seiff sco ei manegia de guder. De Salins engiu aber deigi la via era vegnir slargada p enconoschientscha, e cumond digl Saltè a giraus da Thujetsch; Asche la via mass giu ent'ils surnumnai logs, sche deigi il saltä, et ils geraus da Thujetsch haver l'autoritad d'intimar: che la via sin tuts graus sei pinada suenter la da Nus sco si sura stad promanziada sentenzia. A de talla sentenzia ha la part plonschenta gargiau Breff a Sigill, igl qual ad ella con sentenzia vegnieva enconoschiu de dar. A per ina verdeivla perdetgia de quei ha jau surnumnau derschader vid questa Breff aviartamein fermau il propi sigill della Tiara, zvar alla Tiara, a mi, et als mees artavels senza donn. La qualla vegnieva dada enten gl'onn de Grazia suenter la Naschientscha da Christi nies char Salvader Melliciungcientcluncontasiat als dudisch de Maig.

Run
Da seniester: clavau pervenda, Pensiun Soliva, Restaurant Kreuzlipass, scola veglia, mazlaria Curschellas, sontegt dils mats, el funs la resgia dils Solivas e la casa mulin (alva)

DruncunGondaeSedrun

Il Drun/Run la fin dils onns 1960 (engrondir cun smaccar). Ins vesa fetg bein il lug (oz enasisum il parcadi) nua ch'il Run era semenaus 1834 vi encunter il vitg Sedrun e destruiu ina part dil santeri!! Mira: Malaura 1834
L
a fotografia lai era persequitar fetg bein ils differents vaus dil Run el decuors da decennis/tschentaners.

0
Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-05.jpg