Denter idilla e paupradad

Documents, uordens, vaccas e burgheis
Tujetsch denter 1800 e 1900

Tarcisi Hendry, Sedrun

Ordavon a quella lavur stattan ils documents ed uordens, els ein stai nundetg impurtonts e vegni mess si stediamein. Lu vegnan las vaccas, insumma la biestga, per ella ein ils biars artechels dils uordens. Suenter e per lu vegn il carstgaun e quei ordavon il burgheis dalla val.
Dil 18avel tschentaner dat ei deplorablamein negins uordens ch’ein aunc enconuschents ed avon maun. L’entschatta pren igl uorden da 1811 e quels d’avon vegnan duront decennis ni forsa tschentaners ad esser stai quasi ils medems, segir semeglionts. Era el decuors digl entir 19avel tschentaner dat ei buca midadas revoluziunaras – na ins resta pil pli tiel tradiziunal e secumprovau.
Caussas decisivas pil da viver e che serepetan mintg’onn danovamein ein numerusas. Ina da quellas ei igl arvè, la taxa pils tiers che vegn mintg’onn fixada da niev ni acceptada vinavon. Plinavon sefatschentan ils umens quasi permanent cul pindrer ed il pindrar, cugl enferrar ils pors e culla malsogna dils armauls, la zoppina. Cumissiuns vegnan numnadas stediamein e quei pervia da far midadas ed adattaziuns culs uordens. Grondas activitads dat ei tier la pasculaziun ed il pauperesser. Cull’introducziun dalla scola populara amiez il 19avel, stat quella el center dallas radunonzas – igl ei niev ed ei drova in process ed in svilup!
Davart l’emigraziun ell’America vegn detg nuot, sulettamein in ni l’auter emigrant ch’emprova senza success, ni pauc success, da dumandar per sustegn finanzial. Pigl auter bandunan denter 1850 e 1930 rodund 300 persunas la val. Era davart tals e talas che ston encurir lavur ord la val vegn detg nuot. Quei secapeva para da sesez.
Eis ei idilla – ina veta surveseivla ni regia e dominscha la paupradad en tuts graus. Per tut ei creau directivas precisas ed ellas ein sut castitg ed ils denunziants e controlladers ein persunas ufficialas ed obligadas. Igl engirament dil pievel pretenda da „gidar ella, la suprastonza, da mantener bien uorden e dretg en vischnaunca, da purtar tgisas encunter fallonzas e surpassaments“.
Conta libertad da viver ei aunc dada? Dasperas controllescha era la baselgia, il segnerfarrer, ils uordens – quels d’avon la mesadad dil 19avel dattan pli che perdetga en quei grau. Leutier vegnan las numerusas obligaziuns dalla baselgia cun firaus tut a dubel, cun massada processiuns e cun atgnadads religiusas dalla val. Da l’autra vart porscha gest quella sparta forsa empau variaziun ed era dapli sentupadas cun vischinas e vischins.
Ils uordens diregian tut ed els stattan el center da questa lavur. Dasperas dattan documents, entelgientschas, protocols perdetga dalla lavur e dalla veta da quei tschentaner. Igl ei mo pli scrivems sin pupi. Davos tut quei ein vetas stadas e da quellas ei pauc da saver – ins sa sulettamein empruar d’interpretar. Ord vesta dil 21avel tschentaner forsa empau grev! Ils carstgauns da lu ein stai cuntents e ventireivels – silmeins ils biars – sco oz era!

Il cuntegn sin 1650 paginas, cun fontaunas

En La Quotidiana (8-7-2022)

«Denter idilla e paupradad» Tujetsch il 19avel tschentaner

1645 paginas cuntegnan ils dus toms intitulai cun «Denter idilla e paupradad» che Tarcisi Hendry ha scret. Igl ei nundumbreivlas ed interessantas informaziuns davart la vischnaunca da Tujetsch il 19avel tschentaner. Ils dus cudischs laian reconstruir cumpleinamein la veta da gliez temps sisum la Surselva.
Hans Huonder/FMR

Praticamein di per di ei Tarcisi Hendry confruntaus sco archivar communal da Tujetsch cun documents da muntada historica. U ch’el depona, ch’el sto tschercar in pupi archivau per in motiv ni l’auter ni ch’ei cudezza d’arver ina dallas biaras scatlas per mirar il cuntegn. Vegnir sill’idea da tschaffar e documentar tut quei ch’ei scret enzanua sur in temps da 100 onns ei tonaton enzatgei singular. Gest quei ha Tarcisi Hendry fatg: «Jeu hai ligiu atras tuttas Gasettas Romontschas dil 19avel tschentaner, hai scret giu mintga document da quei temps ch’ei egl archiv communal e haiel consultau igl architv circuital e cantunal.» Il resultat ein 1645 paginas A4, per part illustradas cun fotografias veglias da gliez temps ni cun extracts da documents. Igl ei dus toms e da quels dat ei ina suletta ediziun.

Lavur da diesch onns
Bia ni pauc duront diesch onns ei Tarcisi Hendry sefatschentaus dil 19avel tschentaner en Val Tujetsch, cun ina finamira: «Quella lavur hai jeu vuliu regalar a memez sin miu 70avel di da naschientscha.» Quel ha el festivau ils 17 da fevrer 2022, paucas jamnas pli tard ei la lavur stada finida. Mo il regal ei vegnius regalaus: «Quei document ei la fin finala in regal alla vischnaunca, agl archiv communal.» La fascinaziun da rimnar e leger da pli baul ha animau Tarcisi Hendry da procurar per in’ovra veramein singulara. La savida davart il material archivau a Sedrun ei stada ina dallas premissas d’insumma saver far ina tala lavur: «Naturalmein ch’jeu hai dapi onns la survesta e quei ha levgiau la lavur.» Igl ei denton era aschia ch’entgins vischinadis – sco per exempel Rueras – ein documentai meglier e pli detagliau ch’auters.

Bia controlla a basa dils uordens
«Ordavon stattan ils documents ed uordens, els ein stai nundetg impurtonts e vegni mess si stediamein. Lu vegnan las vaccas, insumma la biestga, per ella ein ils biars artechels dils uordens. Suenter e pér lu vegn il carstgaun e quei ordavon il burgheis dalla val.» Quei scriva Tarcisi Hendry ell’introducziun dil cudisch. Sco paucas autras vischnauncas dispona Tujetsch da biars documents davart il 19avel tschentaner, archivai surtut en casa communala. Leutier vegnan denton era quels digl archiv circuital e cantunal, mo era correspondenzas ella Gasetta Romontscha. Savens pintgas notizias, mo da gronda muntada. «Caussas decisivas pil da viver e che serepetan mintg’onn ein numerusas. Ina da quellas ei igl arver, la taxa pils tiers che vegneva fixada mintg’onn ni acceptada vinavon. Plinavon sefatschentavan ils umens quasi permanent cul pindrer ed il pindrar, cugl enferrar ils pors e culla malsogna dils armauls, la zoppina. Cumissiuns vegnevan numnadas stediamein e quei pervia da far midadas ed adattaziuns dils uordens», constatescha il scribent e concluda: «Eis ei idilla – ina veta surveseivla ni regia e dominescha la paupradad en tuts graus. Per tut ei creau directivas precisas ed ellas ein sut castitg ed ils denunziants e controlladers ein persunas ufficialas ed obligadas.» Dasperas controllavi la Baselgia, mo las biaras processiuns purschevien era la caschun da s’entupar.

Ils quens d’uiara e dumbraziuns
En sesez entscheiva la documentaziun rimnada da Tarcisi Hendry in
techet avon il 19avel tschentaner. Igl emprem document ei numnadamein ils quens d’uiara da 1799. La gliesta cumpeglia quens da vischins per exempel per animals engulai dalla schuldada ni dimora e baghetgs disfatgs. Igl ei buca mo quens per survetschs e malfatgs dils Franzos, mobein era dils Russ ed ils Kaisers. Ina part principala dils dus toms ein ils uordens dils vischinadis ed allura l’emprema constituziun communala digl onn 1866. «Remarcablamein hai jeu anflau fetg biars documents dils onns 1850 e 1860. Probabel ha quei da far cullas persunas, pertgei – e quei savein nus era d’auters loghens – ein buca tuts archivars stai tuttina huslis», di Tarcisi Hendry. In’impressiun dalla val da lezs onns dattan las dumbraziuns. Quellas dallas habitontas e dils habitonts muossan ch’ei ha dau mo pigns moviments dalla populaziun en lezs 100 onns. Ella media dumbrava la vischnaunca 850 habitonts. La statistica dallas schlatteinas muossa era, ch’ils Beer’s eran dominonts. Quei sorta per exempel dalla dumbraziun dil pievel 1835. Bunamein tschun ga pli gronds era il diember dils animals da casa. Aschia igl onn 1873: 1175 armauls, 2575 tiers manedels e 229 salvanoris. Total pia 3979.

La scola e la baselgia
Biaras indicaziuns dat ei da quei temps era davart la scola. Entochen miez dil 19avel tschentaner era quella organisada decentralmein a Selva, Rueras, Camischolas, Sedrun e Cavorgia. Avon ch’ils fatgs da scola vegnien reglai communalmein, eran ils prers responsabels per l’instrucziun. Biaras cefras ed era nums davart il pauperesser sebrattan cun documents davart las maridaglias, naschientschas e la mortalitad. Interessantas indicaziuns dat ei era d’in dils emprems quens communals igl onn 1856/57. Lu fageva la vischnaunca ina sviulta da 2300 francs. Concessiuns da lenna documentadas detagliadamein ed era reglaments per survigilonza e castitgs – inclusiv las incumbensas dils «Klegers» – muossan ch’ins teneva ault il stadi. Fetg biaras indicaziuns dat ei era davart la Baselgia, las pleivs e caplanias. «Igl ei per exempel documentau ina processiun che mava da Sedrun a Mustér ad in emprem survetsch divin ella baselgia da vallada a S. Gada, da leu en claustra ad ina ulteriura messa e lu il suenter miezdi anavos ella val», relata Tarcisi Hendry che astga daveras esser loschs sin quella bellezi’ovra.

«Ordavon stattan ils documents ed uordens, els ein stai nundetg impurtonts e vegni mess si stediamein. Lu vegnan las vaccas, insumma la biestga, per ella ein ils biars artechels dils uordens. Suenter e pér lu vegn il carstgaun e quei ordavon il burgheis dalla val.» Tarcisi Hendry ell’introducziun dil cudisch

Denter idilla e paupradad
Documents, uordens, vaccas e burgheis
Tujetsch denter 1800 e 1900
Survesta dil cuntegn