Igl uoppen da Tujetsch

Uoppen da Tujetsch

L‘arma dalla enconuschenta famiglia „de Putnengia“ ei daventada igl uoppen dalla vischnaunca da Tujetsch. 
La damonda d’in uoppen per la vischnaunca ei sefatga ils onns 1940. Il cantun ha fatg sias pretensiuns e la vischnaunca ei sedecidida igl onn 1947 deffinitivamein per l’arma dils “de Putnengia”. La decisiun ei stada leva, veva quei uoppen gia representau la vischnaunca cun caschun dalla exposiziun naziunala svizra a Turitg, igl onn 1939. Igl uoppen da vischnaunca ei concepius tenor vegls documents e maletgs digl uoppen dils signurs da Put
nengia.

Igl uoppen ei d’anflar sco sigil sin vegls documents e da veser sil plantschiu sura ella sala da dertgira ella Cuort Ligia Grischa a Trun. Igl uoppen ei concepius tenor la scartira da fiasta «500 onns Ligia Grischa» dils anno 1924. La versiun dils anno 1940 ha sulettamein la punt denter las duas tuors per la letga pli liunga che tier igl original.

Igl uoppen da Tujetsch ei da num e historics. La famiglia ministeriala de Putnengia ha giu en Tujetsch ed ella Ligia Grischa in grond plaid el capetel. Ins patratga cheu oravontut a Pieder de Putnengia, igl avat e politicher che ha renovau la Ligia Grischa igl onn 1424 ed ei daventaus sissu siu emprem cau. 

Uoppen dalla famiglia de Putnengia ella sala da dertgira ella Cuort ligia Grischa a Trun ed igl uoppen sco el vegn duvraus oz.

Il vegl sigil da Tujetsch

Il num Tujetsch cumpara l’emprema gada igl onn 1237 en in document e quel plaida dils „Vicini da Tuvez“, dils vischins da Tujetsch. La pli veglia purgameina sigilada cul sigil da vischnaunca datescha digl onn 1681. Igl ei quei ina brev da hipoteca da Jakob da Rinau alla pervenda da s.Vigeli per 84 flurins, segirau cun casa, bein e schischom a Plounca sur Camischolas-sura,
encunter in tscheins annual da 3 rizzers per mintga flurin. 
Forsa existeva gia avon in sigil. Igl onn 1380 secloma ei denton aunc en in document: „won wir lüten von Thyfetz aigner insiglen nit han„. Il sigil ei tgunschamein vegnius creaus entuorn igl onn 1560. Gliez onn croda per l’emprema gada il num falliu per ils Tujetschins, numnadamein ils Aethuatiers. Quei sbagl va anavos sin Egidius Tschudi. El ha pretendiu ch’ils Aethuats seigien in pievel alla tgina dil Rein, il pievel spel Reinanteriur. Consequentamein ein ils Tujetschins en quei mument daventai fallidamein descendents dils Aethuats. Igl onn 1867 curregia il historiograf A. Gatschet il sbagl da Tschudi. El, Tschudi, haveva buca legiu exactamein il historiograf grec Strabo, che metta ils Aethuatiers spel Rein Posteriur damaneivel dalla Adda. Num

Sin l’emprema carta svizra digl onn 1496 cumpara il num Dauetsch e buca Aetuatia. Suenter il sbagl da Egidius Tschudi ei il num Aetuatia deplorablamein signivaus en cudischs e sin cartas. Aschia era tier Campell 1571, Guler 1616, e Scheuchzer 1716. Schizun igl enconuschent historiograf Joh. von Müller porta l’idea da Tschudi ch’ils Tujetschins seigien descendents dils Aethuatiers ed hagien retschiert da quels lur num. El vegl anniversari da s.Vigeli che pren sia entschatta igl onn 1456, entscheiva in rapport suandontamein: „Fuit olim hic in Aethuatia…… (Ei viveva antruras cheu en Aethuatia…) Ils divers plevons ella val han medemamein pil pli fatg diever da quella versiun, aschia ch’il num Aethuatia ni Aethuatiers cumparan savens els registers e cudischs dalla pleiv tochen viaden ella secunda mesadad dil 19avel tschentaner. 
A. Gatschet, che fa la necessaria correctura pertuccont ils Aethuatiers/Tujetschins ei dil meini ch’il num Tujetsch derivi dil plaid tigia/tegia cun la finiziun collectiva -etia. Pia la muntada: Val da tegias = Tujetsch. 
Entras la correctura da Gatschet e lavurs publicadas da W. Derichsweiler, in anteriur fautur ed amitg da nossa val, ei il num Aethuatia svanius ord cudischs, cartas e tgaus. 

Il logo da Tujetsch, creaus 2006, sebasa sin igl uoppen da Tujetsch!