Il dialect tuatschin

(Cudisch da Tujetsch 1987) Dalla Val Tujetsch ha enzatgi scret dabia prosa e schizun enqual poesia. Praulas e detgas e nums locals dian ed il dialect tuatschin ei apartis. Era scribents dalla val muossan ora, con rehs e variaus ch’il dialect da Tujetsch ei en sesez.
Forsa che ual quella fontauna ei in muossadet ed influenzescha il Rumantsch grischun dad ozildi. Ils Tuatschins sezs ein pertscharts da lur dialect e fan e valer el el discuors da mintga di, schebi ch’els scrivan il lungatg sursilvan. En mintga cass han ils creaders dil Rumantsch grischun fatg persenn; en lur Pledari sefa e viva l’expressiun da Tujetsch buca mal.
Perfin eifer las scheinas dalla Val Tujetsch sezza dat ei remarcabladads. Denter ils avdonts da dadens il Dutg grond e dadora (l’aua giud la Londadusa sparta ils vischins da Rueras da quels da Zarcuns e Camischolas e Sedrun) dat ei struschamein variaziuns, forsa foneticamein enqual plaid u l’auter. Ils vischins da Cavorgia perencunter ein onz pli singulars (ins patratgi da Vic Hendry). Essend ch’els ein tschentaners ora stai da lur persei e da negin, ein singularitads linguisticas sefatgas, tuttavia denter la glieud pli passada. Eis ei stau l’influenza dils uauls, ni il contact culs vischins entasi dallas Cavorgias (mises da Mustér) u sulla cresta da Stagias e la sentupada culs pasturs da Mumpe-Medel ella Val Gierm. Buca sclaussa ei schizun la fruntada culs pigurers neuasi dil miezdi (Cuolm Cavorgia e Nalps). – In bien ton pli gronda denton ei la differenza da «Dadains gl’uaut», dils avdonts da Selva e Tschamut; la stretga da Sumsassi ei ina stagia scosauda. Ed ins numna quei pievelet da dadains la siara era ils Tarleps e ch’ins declari il surnum sco ins vegli; els han en mintga cass nuidis, fetg nuidis da vegnir bullai cun la tezla da Tarleps.

Las semeglias suandontas dattan perdetga:

La differenza lai, silmeins per part, era motivar:
– la isolaziun (ins patratgi dil liung unviern)
– caplons e scolasts da sutensi (d’ordeifer la Val Tujetsch)
– in’ulteriura raschun stat osum la bucca.
Aunc el sedischavel e gissiatavel tschentaner han ins detg per Selva «im Holz» e per Tschamut «Zmut». Ton ch’ils Gualsers han giu ina gronda influenza sin quels da «Dadains gl’uaut». Stat bein siper la detta, sch’ins patratga dallas colonias da num els plats da Caspausa e Scangleras, Planatsch e Mulinatsch.
En scadin cass ei la Val Tujetsch aviarta da tuttas quater varts:
encunter sera: Cuolm d’Ursera
encunter miezdi: Lucmagn, Nalps e Curnera
encunter damaun: il funs dalla val e l’aua dil Rein
encunter mesanotg: il Pass dallas Cruschs e viagiu ella Val da Fier

Eifer il Cuolm d’Ursera e Garmischeras ein ils svaris dil lungatg semantunai e sestagnai; la isolaziun ei stada gronda.
S’entelli ch’era las ulteriuras vischnauncas dalla Cadi e dalla Surselva han lur atgnadads linguisticas, mo schi da num sco ellas vals da Medel e Tujetsch ein ellas negliu. Matei che la geografia dalla val ei stada impurtonta.
La scienzia sezza ei tuttavia buca dapertut dil medem meini. – Leonard Caduff ha per exempel en siu «Essai sur la phonetique du parler rhetoroman de la Vallee de Tujetsch» cumparegliau la fonetica dils dialects da Tujetsch e Medel. El scriva ch’il dialect da Tujetsch e quel da Medel s’audien senza dubi alla famiglia dil retoroman sursilvan.
Fenomens fonetics e grammaticals muossien denton principalmein en Tujetsch ina fuorma fetg spontana e pli veglia che las ulteriuras vischnauncas dalla Cadi. Leonrad Caduff anfla parallelas ell’Engiadina, el Grischun Central sco era en la Val dil Blegn ed ella Leventina.
Il commers e la marcanzia sur il Pass dil Lucmagn, pia encunter miezdi (ual sco la Giadina ed il Grischun central) ein stai da gronda purtada. E quei sur la cresta da Stagias, atras l’entira Val Medel epi encunter la vart meridiunala. Ensemblamein culs marenghins pils bos ed ils mutgs han ils purs da Medel e Tujetsch era rabitschau enqual expressiun si dil miezdi – e buca mo cauras e pulenta.
Il transit neu sul Cuolm d’Ursera ei semegliontamein buca staus maneivels ed ils vischins digl Uri e dil Valleis han giu da dir enzatgei, el lungatg era. Schebi ch’ils raps ed ils praus ed ils ers han muntau ad els dapli.
Robert Loriot ha intercuretg originalitads da nies dialect ed ha cumparegliau el cun ulteriurs idioms. El ha denton buca anflau ina scienzia precisa dil daco e dil dacum dil dialect da Tujetsch. Igl ei ludeivel che Arnold Büchli ha rimnau e nudau praulas e detgas da Tujetsch, e quei el lungatg original.
Milsanavon ei Karl Hägler sedaus giu culs Tuatschins; el ha fatg studis antropologics ed ei vegnius dall’idea ch’il pievel da Tujetsch seigi plitost in raz dil mesanotg, dils habitonts dinars. Gnanc diesch per tschien muossien ora atgnadads meridiunalas.
Ton che la razza tuatschina ei singulara; igl ies dil frunt ha ina cusadira permiezgiu ed il mesiratgaus Karl Hägler stat sissu.
Ina caussa stat sidavon; students dalla romanistica vessen in stupent intschess per ulteriurs studis ella Val Tujetsch, essend ch’in bien ton ei aunc adina curclau. Alluscha gliez bein, il vegl lungatg retic ed il latin vulgar, ual sco l’influenza da tuttas quater varts e la stagnaziun ella isolaziun, quei tut ensemen ha dau ina tschecca summa, numnadamein il dialect da Tujetsch.
Ch’ins volvi e meini sco ins vegli; ei vala en mintga cass la peina da mantener il dialect da Tujetsch, da tschintschar el bein ed endretg, tuttavia duront il discuors da mintga di, senza scumbigliar el cul lungatg da scartira e tschintschar mo ina mistira. S’entelli ch’il lungatg da scartira duei esser e restar il lungatg dalla Surselva che fa tscheu e leu enqual difflcultad (tuttavia la fonetica) al pievel tuatschin.

Enzacontas differenzas denter il lungatg da scartira sursilvan ed il dialect da Tujetsch:

Fontaunas
Caduff; Leonhard. Essai sur la phonetique du parler rhetoroman de la Vallee de Tavetsch.
Tavanasa 1952. (Diss. Fribourg)
Gadola, Guglielm. Ina remarcabladad linguistica ord la Val Tujetsch. En: Il Glogn 1930, p.24-26
Loriot, Robert. Les caracteres originaux du dialecte du Val Tujetsch (Tavetsch) dans la famille des
parles sursilvans. En: Melanges de linguistique et litterature romanes, tome III, 1952. (Paris,
Libr. Didier)
Widmer, Ambros. Uettas ord il lungatg popular. En: Calender romontsch 1987, p. 286-293