La baselgia da Rueras

In sguard ell’historia dil sanctuari da Rueras
Giubileum 500 onns baselgia a Rueras

500 onns! Giebein, avon tschun tschentaners han ils vischins da Rueras retschiert lur caplutta en honur da s.Giachen il vegl e s. Cristoffel. Quella caplutta ei gia daditg svanida e remplazzada entras ina pli gronda baselgia. Perdetga da quella dat oz aunc sulettamein il document da consecraziun che sesanfla egl archiv dalla pleiv. Lein pia dar ina egliada en quei document e persequitar la historia dil sanctuari a Rueras.

Text original dil document da consecraziun dils 4 da december 1491

Nos Frater Balthasar Ordinis Predicatorum Dei et Apostolica sedis gratia Episcopus Troyanus Reverendi in Christo patris et Domini Dni heinrici cadem gratia Episcopi Ecclesia Curiensis Vicarius in pontificalibus generalis recognoscimus pe presentes quod subanno domini M CCCC LXXXXI quarta die mensis decembris Consecravitimus Capelam in Thaueschi cum tribus Altaribus, gommom Altare autem in honore B.V.M, Jacobi Apostoli maioris, Christophori et Culusati martirum, et Anna matris Maria altare autem in sinistro latere intracundi in honore Sanctorum Ursula cum sodalibus suis Catharina, Dorothea, Caecilia et Barbara Virginum et Martirum, Altare uero in detra parte in honore decem Millium martyrum Mauricy cum Sociis suis, Quatvos decim adiutorium dominici Confessoris et Petri Martiris. Sta tamen quod dedicatio eiusdem Capela semper delet celebrari secunda dominica Adventus cum omnibus uere penitentibus Confessis et contritis qui in dedicatione ipsius Capela seu patrocinys Altarium causa devotionis acces serint ibidem divinum Officium audierint seu adid aliquid seguerint, similiter qui dominicam orationem et Angelicam Salutationem omni feria tertia coram somnis altari trinies discerint ob reverentiam sancta Anna Matris Maria. Nos deomnipotentis dei misericordia sanctorum Petri et Pauli Apostolorum auctoritatibus confisi XL dies annuatim et centum Venialium dimittimus eis per presentes in domino misericordiber relaxamus in quorum omnium singulorum fidem atque
Fieri nostri que sigilli pontificali appensione quo ultimur in hoc parte roborari fecimus ava acta suat anno et die quibus supra.

Ils 4 da december 1491
Pader Balthasar ord igl uorden dils predicaturs, uestg da Troja, vicari general digl uestg Heinrich da Cuera, benedescha la caplutta (tier s.Giachen) en Tujetsch cun treis altars. Igl altar grond en honur da Nossadunna, digl apiestel s.Giachen, maior e da s.Cristoffel. Igl altar dal maun dretg en honur da s.Ursula, s.Catrina, s.Turte, s.Cecilia, s.Barla. Quel dal maun dils umnens en honur dils 10 000 s.marters.
Original, latin, pergameina, egl archiv dalla pleiv, nr, 84, incl. ina copia latina. Sigil maunca.

Il sura document dat perdetga davart igl origin dall’emprema caplutta a Rueras. Cul datum dils 4 da december 1491 han ils vischins da Rueras giu lur atgna caplutta el vitg. Schebein ei existeva gia avon in sanctuari ei buca pusseivel d’eruir, fuss denton stau pusseivel, pertgei a Sedrun existeva la baselgia gia dapi 300 onns. Interessants ord vesta da nos sanctuaris en Tujetsch ei in documnet da 1368 che pertucca l’aua da Londadusa. En quel vegn fatg attents sin ina caplutta a Flurin-sura. Negliu auter che en quei document anfl’ins enzatgei davart quella caplutta svanida. Surveva quella caplutta tochen 1491 als vischins el contuorn da Rueras sco sanctuari?

Avon l’erecziun dalla caplutta vevan ils vischins secapescha da serender per mintga survetsch divin a Sedrun. En quels graus ha ei tuttavia buca dau grondas midadas. La baselgia da s.Vigeli ei restada baselgia dalla val. Ei ha tuccau vinavon dad ir a Sedrun, surtut las dumengias, firaus e fiastas. A Rueras vegneva carteivel il gidonter dil plevon da Sedrun duront la jamna per celebrar survetsch divin. Il plevon sez fuva tenor il rapport da 1643 obligaus da celebrar in survetsch divin a Rueras mintga quendisch dis. Persuenter retschaveva el dils vischins 5 bazs. A Sedrun deva ei aunc negina caplania. Quella ei vegnida fundada per 1749. Sco sustegn ed agid ella pastoraziun dalla entira vischnaunca veva il plevon parzialmein in tochen dus gidonters. Quels fuvan denter auter era obligai da dar scola ed instruir affons, giuventetgna e pievel els fatgs religius.

Per igl onn 1643 ha ei dau empau midada e migliur pils vischins dadens il dutg grond. Gliez onn ha giu liug ina visitaziun ed ils habitonts da Rueras han supplicau igl uestg per in caplon permanent a Rueras. Il vischins da Rueras han stuiu baghegiar casa pervenda e procurar per las necessarias entradas. Quei ein stadas las pretensiuns da Cuera e sinquei han els retschiert sco emprem caplon sur Giachen Defect da Sedrun. Segiramein ha il caplon egl agen vitg garantiu migliur e levgiament pils parochians.

Davart quella midada favoreivla dat il rapport dalla numnada visitaziun clar sclariment. Perquei laschel suandar in extract ord quel.
La part dil protocol da visitaziun che sefatschenta cun Rueras drova els emprems puncts enstagl dil num caplon il plaid primissari. Ils primissaris fuvan gidonters a Sedrun che vegnevan tarmess a Rueras entras il plevon da Sedrun per celebrar messa ni per autras devoziuns. El cudisch da pader Baseli Berther davart ils augsegners oriunds da Tujetsch anfl’ins ils suandonts primissaris: Sur Defect (de Fecht) Giachen, primissari a Sedrun da 1640 – 1645. Silsuenter eis el sco gia sura menziunau daventaus igl emprem caplon a Rueras da 1645 – 1677. Pimissaris ein era ils suandonts stai: sur Giusep Beer da Gonda, da 1739 – 1745, sur Vigeli Monn 1749, sur Giachen Antoni Berther da 1757 – 1759.

Puncto concernenta praemissariam constituendam
Puncts concernent l’instituziun d’in primissari
1. Ils vischins da Rueras giavischan en emprema lingia ch’in tal primissari habiteschi a Rueras sper la baselgia da s.Giachen. Els vulan baghegiar ina casa cun in iert dasperas. All’entschatta vegn el a habitar sper baselgia parochiala a Sedrun e la cuminonza, vischnaunca, paga il tscheins-casa. Ils da Rueras san era sez numnar ina habitaziun ed obligar da habitar leu. Vul el lu tuttina habitar sper baselgia parochiala sto el sez pagar il tscheins-casa. Il visitatur dat als vischins da s.Giachen l’incarica che la casa dil primissari stoppi vegnir eregida enteifer dus onns. Schigleiti sco la casa ei finida vegn el obligaus da prender leu residenza. Fuss ella denton buca finida sil termin fixau, vegnan ils vischins obligai da pagar il tscheins-casa ella quala el vegn silsuenter a habitar. Quei sa lu esser sper la baselgia parochiala ni enzanua auter.
2. Ei vegn pretendiu ch’el celebreschi quater dis ad jamna el meins mars a Rueras. Il tierz di denton alternond a Selva ni Tschamut, sco ei va per el il meglier. Sch’el sa buca persolver las messas sin quella moda il temps d’unviern, pervia dallas nevadas, duei el prender suenter sco igl ei pusseivel. Dumengias e firaus eis el obligaus da celebrar en baselgia parochiala. Quei denton mo, sch’ei resta per el dus dis liber ellas singulas jamnas.
3. Ei vegn plinavon giavischau ch’il caplon seigi obligaus da gidar il plevon ell’administraziun dils sacraments tenor puder, denton silmeins duront l’absenza dil plevon. El temps pascal e tier autras fiastas solemnas duei el segidar cun dar penetenzia e far priedi . Per quellas lavurs vegn il plevon a remunerar cun 10 R.
4. Plinavon giavischan ins ch’ei vegni fatg viaspras las sondas a Rueras, cun exepziun da fiastas e temps d’unviern. La stad denton e temps ch’il viadi ei pusseivels, eis el obligaus, priu ora la sonda, dad esser presents tuttas dumengias e fiastas ella baselgia parochiala per far viaspras.
5. Ei vegn era pretendiu ch’el detti scola. Persuenter paga mintga affon per meins treis bazs. Sch’in affon frequenta era mo treis ni quater dis eis el obligaus da pagar ils treis bazs per meins.
6. Ins vul ch’il plevon celebreschi la messa immediat suenter il priedi las dumengias e fiastas. Duess in auter temps esser als parochians pli cumadeivels, sto el sedrizzar tenor giavisch e meini dil pievel.
7. Da stad ed unviern ei il caplon obligaus da leger messa els loghens sura menziunai e quei mintgamai allas siat.
8. En cass da negin caplon a Rueras, dueien las entradas vegnir repartidas e duvradas per sustener la parochiala e las autras capluttas. Plinavon era per basegns dil paupers e per caussas pias. Quei tut tenor cussegl dil plevon e fundaturs. Denton sut neginas cundiziuns ordeifer la pleiv da Tujetsch.

1744 ei per l’emprema gada vegniu celebrau a Rueras ina fiasta solemna, numnadamein Sontgilcrest. Il Sontgissim ha astgau vegnir conservaus a Rueras per adina pér dapi ils 30 da zercladur dil medem onn. Vus saveis cumprender che avon fuva ei pli u meins adina da serender a Sedrun. Aunc tochen viaden ils onns 40 da quei tschentaner seradunavan tuts umens dumengia per dumengia gl’entir onn ora a Sedrun al survetsch divin principal. Igl onn 1965 ei vegniu dau suatientscha al giavisch da saver festivar tuttas fiastas a Rueras. Tochen tier quei onn serendevan ils vischins a caschun da fiastas e firaus tier s.Vigeli a Sedrun, ella baselgia parochiala.

Avon 1491 existeva en nossa vischnaunca la baselgia da s.Vigeli a Sedrun, construida entuorn 1205. Lu era la gia sura numnada caplutta a Flurin-sura. Buca segir dad eruir ein, schebein nossas pli veglias capluttas a s.Onna e s.Clau fuvan gia eregidas lezs onns. Datums precis mauncan. La caplutta da Rueras ei vegnida eregida cul chor viers damaun. Da lezs onns ei da supponer che la caplutta hagi retschiert in altar el stil gotic, semeglionts agl altar da s.Onna a Camischolas. Quei sto senza dubi esser stau in bi e custeivel sanctuari. Oz san ins mo deplorar che tal ei savanius ed ins sa insumma nuot sur da quel. Anno 1893 e lu puspei 1928 han ins cattau restonzas da mirs vegls, probabel ils fundaments dalla veglia caplutta. Cun l’entschatta dall’erecziun 1490, han ils vischins empustau ils zenns per la caplutta nova. Lezs onns retergevan ins ils zenns neu dil Valleis. Forsa existevan aunc lu contacts pli stretgs, demai che biars sesents da Rueras fuvan Gualsers emigrai ella val entuorn 1300. Perquei porta il zenn, dil reminent il pli vegl da nossa val, l’annada 1490. El ha in diameter da 54 cm e porta l’inscripziun: +an+no+dom+mccccl+rrrr+. El ei vegnius culaus dalla firma Walpen a Reckingen. Co po bein il transport da quei zenn esser staus? Sur dus pass culs mieds da transport da lezs onns!

Tochen igl onn 1730 ha quella caplutta surviu als vischins da Rueras. Carteivel fuva ei vegniu empau stretg per tut ils vischins. La carschen dalla populaziun era lezs onns gronda. Rueras dumbrava igl onn 1768 214 habitonts. Vitier vegnevan aunc gliez onn 21 persuna da Giuv. Segiramein han motivs da plaz sfurzau dad engrondir la caplutta. Aschia ei la caplutta da 1491 vegnida disfatga e la hodierna baselgia ei vegnida eregida. Uleriuras midadas vid quella baselgia ha ei dau 1926 entras l’engrondaziun dil teschamber; lu 1928 l’erecziun dil clutger ed 1938 ei la baselgia vegnida prolunghida per tschun meters viers miezdi.

Litteratura consultada e recumandada sco lectura cuntinuonta:
Baselgias e capluttas da Tujetsch da pader Baseli Berther
Baselgias e capluttas da Tujetsch da T.Hendry/E.Cathomas
A S.Giachen da pader Baseli Berther
Sas era nua Giuv ei? da pader Baseli Berther
Rapport da visitaziun da 1643, archiv communal
Il clutger baselgia da L. A. Brugger, cumpariu ella Tuatschina

Tarcisi Hendry

Restonzas da mirs dalla caplutta veglia da 1491
Pader Baseli Berther noda:
Tier la davosa restauraziun dalla baselgia da Rueras (1893) han ins anflau encunter igl iert dil maun dadora restonzas da mirs vegls, che pon derivar dalla emprema caplutta a Rueras.
1928 tier la construcziun dil clutger ein quels mirs era vegni ad egl. La historia dalla caplutta raquenta il suandont:
L‘ emprema caplutta a Rueras ei vegnida consecrada ils 4 da december 1491 da uestg Heinric VI da Cuera. Ella possedeva gia da gliez temps treis altars. Igl altar grond fuva dedicaus a Nossadunna, s. Giachen e s. Cristoffel.
Quella emprema caplutta fuva baghegiada cul chor encunter damaun, pia traversal da quella dad oz. El decuors dalla construcziun dil niev clutger 1928, han ins anflau dretg dalla entrada mirs dalla caplutta veglia, probabel ils fundaments ni rests da petgas.

Foto fatga ils 21 da fenadur 2018 che muossa ina part dil mir descrets e numnaus cheu sura. Carteivel ein quei mirs digl anteriur chor dalla caplutta veglia.