Aram Bela 1951

Teater a Sedrun
Sco Vus haveis gia legiu ella davosa Gasetta Romontscha han ils Tuatschins puspei preparau in oreifer toc per la tribuna. Quell’ovra che porta il num „Aram Bela“ ei veramein ina prestaziun da vaglia, tracta igl autur gie in tema fetg actual. Ordvart interessants ed instructivs ei igl aspect co il paganissem modern batta cun tuts rampins encunter il Nazarener. La psicologia, che schai ell’entira acziun ei admirabla, mo quei che tschaffa igl aspectatur il pli fetg, ei da veser co il Tutpussent vegn da converter in perschuadiu Gediu entras forzas surnaturalas, numnadamein miraclas.
Tier mintga toc dramatic ei l’elecziun dils acturs d’ina impurtonza essenziala per il beinreussir dalla producziun. Cheu havein nus d’engraziar grondamein a sur plevon Giusep Durschei, che ha capiu meisterilmein da tscharner las forzas adequatas e d’instruir ils acturs a naturalitad.
Lein buca piarder plaids, pertgei igl ei tuttina buca pusseivel da descriver quei aspect ch’ins sa guder duront enzacontas uras e la gronda cuntentientscha ch’ins porta suenter a casa.
Duas ga ha la Societad da musica Sedrun delectau in numerus diember d’aspectaturs e nus quintein era per las proximas producziuns silla confidonza e simpatia dil pievel sursilvan, dalunsch e damaneivel.
Tut quels che han buca la pusseivladad d’arrivar a casa cul davos tren che va naven da Sedrun, han caschun dad ir tochen a Mustér sil tren dallas 18.22 d.s. cun schletra, ed ein perquei supplicai da prender il biegliet Mustér-Sedrun sempel. Prezi fetg reduciu.
Vus veseis ch’ils Tuatschins ein fetg survetscheivels e perquei clamein nus: „Mei a Sedrun, e vus vegnis ca ad esser enriclai da ver viu il commovent drama „Aram Bella„.
T. B.