Traditur e marter 1967
Teater a Rueras
(Corr.) Danovamein sepresentan tscheu e leu en nossas valladas las uniuns dramaticas sin tribuna. Era ils da Rueras han puspei ughegiau da far quei pass. „Traditur e marter„, in giug translataus da sur Giusep Durschei, ei il toc ch’ins astga persequitar per l’emprema ga da sogn Stiafen. Bein enqualin vegnan a ver patertgau, legend quei tetel, vid temps daditg vargai, vid temps ch’ein enconuschents a nus mo entras historia, forsa vid marters ord las retschas dils emprems cristians. E quei segir buca senza raschun. Pertgei fetg savens vegn ei dau la preferanza a tals teaters en tiara romontscha. Mo tgi che ha fatg cheu tals patratgs ei setrumpaus. L’uniun dramatica da Rueras ha uonn elegiu in tema ch’ei els davos onns e tuttavia oz actuals pli che mai. .
Il liug d’acziun ei China. Ils sempels purs e mistergners en lur vitg primitiv han tedlau la nuviala dils missiunaris ed ein daventai cristians. Mo da l’autra vart sguscha lur grond adversari: il communissem. Cun sias metodas satanicas mudregia el ils cristifideivels. Per certs muments par’ei che quella ductrina diabolica hagi success, denton alla fin victorisescha la perschuasiun cristiana.
Segir udin nus tras pressa, radio e televisiun savens da tals fatgs. Mo nus essan aschi endisai vid semegliontas actualitads, ch’ein per nus gleiti negina sensaziun pli e pon buca muentar nies intern. Ellas laien nus pli u meins freids. Cun nus va ei gie bein. Pertgei aunc patertgar vid nos frars davos las tendas fier? Mo ein quei buca era nos frars che piteschan? Tenor nossa opiniun vul il giug segir era rispunder a quella damonda. Quei reussescha als giugadurs ualti bein. Scadin aspectatur vegn a turnar‘a casa cun la perschuasiun che nus en tiara Svizra astgassien atgnamein buca selamentar, sche nus vesein veramein tgei che auters pievels ston pitir.
Serendi perquei a Rueras e mirei il toc e bein enqualin vegn suenter ad esser pli cuntents cun sia sort.
Teater a Rueras
«Traditur e marter» sepresenta uonn per l’emprema gada ella publicitad.Quei giug dramatic ei screts da nies zun capavel e meriteivel poet e scribent sur Giusep Durschei, plevon da Tujetsch. lgl ei il davos toc ch’igl autur ha scret per nossa tribuna romontscha. Igl interess da nies pievel per il bien teater seigi al scribent engraziament e nova stimulaziun.
«Traditur e marter» pren a mauns il medem tema sco la «Crusch zuppada»: la persecuziun dalla religiun cristiana en tiaras communistas, quellaga e ’China. Il fundament da quei giug dramatic ei tresta realitad ella quala nos frars e nossas soras vivan davos la tenda-fier.
Giosch, in sempel pur cristian d’in vitg chines vegn torturaus e tgerlentaus meins ora pervia da sia religiun, tochen ch’el suttascriva finalmein sut pressiun externa la snegaziun da sia cardientscha. El daventa externamein per ses vischins in traditur. Internamein denton ballontscha el. Sia dunna Ottilia, valerusa e profundamein cartenta, tegn sidretg el. E Giosch fa lu bien per siu malpass da fleivlezia e tschenta sias forzas sut prighel da veta en survetsch per sia religiun e ses vischins. El daventa in marter. Forza externa damogna buca forza interna.
Traditur e marter va totalmein la direcziun da nies temps. In temps che fa attents nus, che religiun ei decisiun persunala, buca rutina, buc ina caussa che secapescha da sesez, buca cumpromiss e ballabeina. Preziein nus digl Occident avunda nossa libertad? Teness nossa religiun la dira a torturas e schicanas senza fin? Sesentin nus uni e solidaris cun quels frars e soras che van tras la stgiradetgna da tonta dolur? — In bi e clar radi-sulegl resta en tut quei stgir e grev che nos trars digl Orient portan cun tonta curascha valerusa: Cardientscha vera e sincera ei buca da ragischar ora, pertgei sias ragischs ein en Diu e leu disdescha nauscha forza e violenza.
Alla premurada uniun dramatica da Rueras cun siu nunstunclenteivel regisseur Duri Battesta Venzin seigi engraziau gia ordavon per tut lur stenta el survetsch per cultura e bien spért da nies pievel. Possi ina buna participaziun da sogn Stiafen ed autras gadas esser engraziament e muossavias era per igl avegnir.
M.B.
Teater a Rueras
La nevada e cufla da dumengia vargada han era effectuau ch’ils da Rueras han buca saviu representar il drama «Traditur e marter“. Per quella raschun vegn il toc aunc representaus, e quei per la davosa gada, dumengia proxima, ils 14 da schaner allas 20.30 uras.
Traditur e marter ei in drama sur la persecuziun dils cristians aranschaus per romontsch dil plevon dalla Val Tujetsch revendissim sur Giusep Durschei. Il toc sez sco la representaziun sut la valenta regia da sgr. Duri Battesta Venzin-Monn meretan ina sala pleina. Il toc ei da tempra seriusa, tragica cun plirs puncts culminonts e tensiun entochen la fin. In lungatg sempel e clar ei adattaus al cuntegn. Co eis ei pusseivel ch’in traditur ei ni daventa in marter?
Engraziament per la biala prestaziun auda al nunstunclenteivel regissur, als acturs cumprovai ed als acturs novs ch’ein sevivi en stupent en sias rollas. Speciala menziun mereta tuttina ina actura, che sco muamma da quater affons, ha aunc ton idealissem da surprender ina rolla pli gronda. A tuts, era a quels davos las culissas auda nossa cordiala renconuschietscha.
Vinavon bien success all’uniun dramatica da Rueras, che sco mintg’uniun dramatica en nos vitgs, ha el temps da radio e televisiun in bi pensum cultural e social!
Perquei giavischein nus dumengia proxima satisfacziun ad acturs ed aspectaturs.
M