Clau da Fila – il sogn herox 1965
Teater a Rueras
(Corr.) Puspei ei il temps dils teaters arrivaus. Cun gronda premura e perseveronza ei l’uniun dramatica da Rueras semessa ad uras ed en temps vid la lavur. L’elecziun ei curdada sin il drama: Clau de Flia — il sogn Herox. Savend dallas grondas pretensiuns ch’il toc fa, astgein esser, suenter ver persequitau las representaziuns dils onns vargai, perschuadi che quell’uniun vegn era uonn buca a schar per breigia da mussar als aspectaturs enzatgei endretg.
La biala sala, las culissas per part novas vegnan segir a dar in bi e nunemblideivel maletg dil drama. Sur dil toc tradescha gia il tetel ad in e scadin sufficient. A scadin svizzer ei gie la veta, la lavur, il viver ed ils combats da nies sogn patrun, Fra Clau enconuschents. En bials maletgs, en bialas scenas repassa avon nus il viver ed ils combats da gliez temps, il viver ed operar da nies sogn naziunal.
La translaziun ei fatga da sur canonicus Christian Berther plevon a Rueun. Il bi, lom e zun entelgeivel lungatg ei in ver deletg per l’ureglia.
Da cor giavischein all’uniun, bien success e sala fullanada tier mintga presentaziun. Aspectaturs da lunsch e da maneivel buca laschei per breigia, me e mirei il drama, Clau de Flia – il sogn Herox, el meretta speciala attenziun.
…t
Teater a Rueras
Vulas Ti seperschuader empauet co ei steva cun nossa Svizra el 15avel tschentaner, co ella schemeva en embrugls ed intrigas denter tiara e marcaus, con osum il precipezi ch’ella steva da gliez temps, lu va a teater a Rueras.
Ti vegnas lu era a capir meglier la muntada da sogn Clau da Flia, il bab e sogn herox da nossa patria, igl um che ha liberau ella dall’uiara segira denter burgheis e frars. Ti vegnas ad esser commuentaus co Clau da Flia e sia dunna anflan en dir e liung cumbat intern la forza per il grond sacrifeci da snegaziun da tuts agens interess, da tuts interess da famiglia, casa e cuort, uffecis, honurs e possess. Il sogn enquera ed anfla Diu e daventa aschi habels era da survir als carstgauns. Siu plaid e cussegl da sabientscha e forza surhumana portan pasch e reconciliaziun als tgaus calirai.
Cun in sentiment d’engrazieivladad bandun’ins la sala da Rueras. Engraziament a Diu che ha dau a nus il dretg um el dretg mument. Engraziament denton era a regissur, giugadurs e collaboraturs da quei drama. Els han schau muncar ni breigia ni capientscha. Ch’in vitg muntagnard sco Rueras ei habels per in toc aschia, para strusch pusseivel. In mussament da cultura e premura… In mussament che leu nua che unitad ed idealissem regian ein grondas caussas era el 20avel tschentaner pusseivlas.
M.