Latg e mèl flessegian en abundonza

Nua che latg e mèl flessegian en abundonza
Aschia numna il redactur dalla Gasetta Romontscha dil 19avel tschentaner meinsvart la Val Tujetsch en ses artechels publicai ella Romontscha. Jeu hai rimnau entgins da quels artechels per mirar en tgei connex el ha mintgamai duvrau quella laudaziun per la Val Tujetsch. Legi e «gudi»!

1850
Avon 15 dis ein 28 persunas (e zuar la tiarza part pigns affons!) dalla vischnaunca da Tujetsch emigradas ell’America; el Stadi Ohio tiegl enconuschent pader Salesius che ha leu gia baghegiau si treis claustras. Quei ein ils emprems Tuatschins; che passan la mar atlantica, ed ins havess pudiu crer, ch’els havessen en lur biala ed en bunas alps e pastiras schi reha val giu ina schi emperneivla existenza sco ella nova tiara d’empermischun, els uauls americans, nua ch’els vegnan forsa suenter ils strapazs e prighels d’in schi liung viadi aunc a patertgar bia gadas vid lur bandunada patria, nua che mèl e latg flessegian en abundonza.

1862
Cul mèl alpin, che vegn tschercaus pli e pli fetg, stat ei uonn mal; sez las principalas cuntradas da quei dultsch product, Tujetsch e Medel, nua che latg e mèl flessegian tschelluisa en abundonza, survegnan uonn zun pauc mèl. La schliat’aura dil zercladur e las purginas dil fenadur han ruinau la biala speronza ch’ins veva aunc il davos dil matg sils aviuls.

1863
La via nova para schon ussa da promover la communicaziun ed il commers denter la glieud a Tujetsch. Ils firaus Pastgas eis ei vegniu clamau ora 5 pera nozzas en inaga – enzatgei mai s‘udiu en quella val, nua che latg e mèl flessegian en abundonza. En tut quellas sontgas allianzas ein vegnidas serradas giu cun bien giudezi, essend che tuttas 5 spusas dumbran intrasglauter 35 onns. Salit e liunga veta a quels ventireivels. Ils 5 pérs: Gion Antoni Beer e Maria Turtè Monn, Camischolas; Giachen Antoni Berther e Naria Barbara Catrina Beer, Gonda; Giachen Adalgott Monn e Rosina Monn, Rueras; Gion Giachen Caduff e Maria Barbara Monn, Rueras; Nicolaus Thomas Deflorin e Maria Dominica Monn, Rueras; tuts sur 30 onns!

1865
Tochen oz, ils 10 da matg, ha ei en quest meins aunc finadin di neviu pauc ni bia, ed aschia eis ei buca da sesmarvegliar, sche las gasettas raquentan da grondas nevadas e cuflaus da tscheu e leu. Tujetsch ha da 15 dis enneu era giu neiv, cuflas e lavinas en abundonza; mo per ventira eis ei succediu neginas disgrazias. Ils Tuatschins sesanflan denton temps da grondas neivs en ina fatala situaziun cun lur via nova, essend che negin vul cheu seschar neu da tener aviert ella. Las vischnauncas da Mustér e Tujetsch han pervia dil manteniment surpriu neginas autras obligaziuns che da menar la galera, mo era il cantun vul saver pauc da better ora la neiv ed ha leusuenter dau sias instrucziuns al viè cantunal a Tujetsch. La posta federala ei obligada da far mintgadi siu tur denter Rueras e Mustér, mo co duei ella passar tras cuflaus da 12 peis altezia, sco igl ei stau quels dis ella Val Bugnei? Tujetsch less buca sepregiudicar cun porscher memia bia agid; Mustér tratga, sch’ils Tuatschins vulan buca vegnir ora, sche san ei star leuen, ed il cantun para da prender si lev pils habitonts da quella tiara dall’empermischun, nua che mèl e latg flessegian en abundonza. Il respectiv protocol dil Cussegl Grond di zuar, che pervia dad arver la via denter Mustér e Tujetsch temps d’unviern, duei vegnir sentelgiu pli tard, mo sin tgei congress che quella questiun duei vegnir decidida, san ins aunc nuot. Essend ch’ei setracta cheu per ina via militara, sche savessen ins ad interim liberar la recruta da Tujetsch e Mustér dil survetsch sil Rossboden sut la cundiziun, ch’ella tegni aviert temps d’unviern quella via e retili persuenter la schulda dalla Confederaziun.

1872
Questa jamna han puspei circa 120 emigrants bandunau nies cantun per serender ella tiara dalla cucagna americana. Per nies cantun ei quella sperdita da forzas da lavur e da facultad da donn, e che plirs dils emigrants anflan buca la gronda fortuna, ch’els spetgan da tschei maun dalla mar, ei era ualti probabel. Ei legra nus, cura che vivon emigrai Grischuns vegnan puspei ord l’America sin viseta tier nus, mo ei displai grondamein, che els dattan caschun tier novas emigraziuns. El davos transport era ei 50 dalla Cadi ed en quei 28 da Tujetsch cun in um da 70 onns, che han intrasglauter purtau naven quasi 1000 francs perin. En 20 onns ha quella vischnaunca, schegie ch’ei flessegia leu latg e mèl en abundonza, furniu 160 emigrants.

1875
Tgei che selai reussir entras in bienmanipulau public ingant, quei ha semussau la jamna vargada a Tujetsch, nua ch’igl ei ella capitala vegniu vendiu ina pintga e schliata mesacasa, mo bein situada cun 1500 tschuncheismas prau grass ed in magher (il qual po dar 3 tschuncheismas fein) per la summa da buca meins che 10 000 frs. Cun quintar la casa caraschia vegn quei prau grass aunc adina sin 4 frs. la tschuncheisma! Ei quei buca la tiara dalla cucagna, nua che latg e mèl flessegian en abuldonza.

1877
L’indicada messa nuviala a Sedrun, ils 19 d.q. ei vegnida tenida a Sedrun cun biala solemnitad e sut gronda participaziun dil pievel. La respectabla cumpignia da students tuatschins ha legrau la sera ses convischins cun in fiug artificial – ina caussa aunc mai s’udida en quella val, nua ch’ei flessegia latg e mèl en abuldonza.

1872
La cumissiun da taglia el districst Reianteriur ha anflau sequent resultat cun prender si leu la rauba ed industria (rendita) suttaposta alla taglia, schend tenor ordinaziun la facultad communala sco quei ch’ella fuva dada en vivon.

La plema dil progress economic ella Cadi auda aschia a Tujetsch, nua che latg e mèl flessegian en abuldonza.