StenGA
Sten Alv, Giachen Antoni Schmed (1815 - 1909) cun sia famiglia sin Gonda. Dretg il fegl Giachen Martin che ha giu maridau la Favorita Huonder. Els han giu ina suletta feglia, la Maria Barla Schmed, che ha maridau Gion Mihel Monn da Gonda.

Stèn Nair - Stèn Alv
Duas persunalitads tuatschinas dil 19avel tschentaner
da Tarcisi Hendry

Tumaisch Giusep Schmed (1784 - 1866), il Stèn Nair, oriunds da Rueras e Giachen Antoni Schmed (1815 - 1909), Stèn Alv, da Gonda, quei ein quellas duas persunalitads politicas, che han giu en in grond plaid ella politica communala e per part era regiunala dil tschentaner vargau.
Stèn fuva nuot auter ch' ina scursinaziun d'in tetel politic da tschei tschentaner e muntava ton sco assistent. Per propi seclamava il tetel politic scarvon-assistent e vegneva per ordinari eligius sin cumin. Sco ufficial da cumin cumpara quel denton per l'emprema ga pér igl onn 1800 e svanescha gia cugl onn 1844 ord la retscha dils ufficials dil cumin dalla Cadi.

pdfIls Stens da Tujetsch

  StenFoto 001

La casa dil Sten Alv sisum Gonda, oz casa Frideric. La casa ha la fuorma dil stil da baghegiar da sur Giusep Maria Camenisch, caplon a Sedrun da 1821-1832 ni silmeins construcziun influenzada dallas ideas da sur Camenisch.

Sur Camenisch:
Sia devisa fuva da ver ina sauna ed emperneivla habitaziun. Ses parochians ha el motivau per dapli schubradad, cunzun  en stiva e cuschina. A Sedrun ha el declarau l’uiara encunter la moda da tener las clutschieras sut pegna en. Era ils purschals che vevan savens il privilegi da passentar zatgei jamnas en stiva caulda ha el cun tutta direzia bandischau ord quella. El prefereva casas ladas ed aultas. In tetg spuretg e cun slondas pintgas, per che la neiv seleischni ton pli sper dil tetg ed engrevieschi buca sutgas e tegals. Il zuler fuva pli stretgs, persuenter fuvan ils locals principals bia pli lads e spazius. Las stanzas eran en general pli aultas e cun pli grondas finiastras per dar clarezia e sulegl. 

Da sia architectura ein segiramein la veglia casa dil capitani Sep Antoni Muggli a Sedrun ("schenca" Mira historia: Hotel Alpsu) e la veglia casa pervenda, medemamein a Sedrun (oz stizun dil Denner).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia_gruen.jpg